Sessió 1: Què és l’ètica?
La sessió inicial del curs té com a finalitat aclarir els conceptes generals de l’ètica. Això implica aclarir les distincions fonamentals entre l’ètica com a moral i com a filosofia moral i, dintre d’aquesta, les que hi ha entre plantejaments teleològics i deontològics. Com a síntesi clau per a la resta del curs, reflexionarem sobre el significat de “la pregunta radical”.

Sessió 2: Què és la modernitat?
L’ètica es basteix sobre “la pregunta radical” i això sempre implica la nostra ubicació, on som, amb qui convivim i a qui afecten les decisions que prenem. Tot això porta a que haguem d’aclarir que són els processos de modernització, així com la seva relació amb el capitalisme, la religió i el realisme moral. Introduirem també la teoria dels paradigmes tecnoeconòmics.

Sessió 3: Ètiques deontològiques
Els processos de modernització porten l’autonomia, el cosmopolitisme jurídic i l’Estat Social i Democràtic de Dret al nucli de l’ètica. Qui les dona un fonament filosòfic és Immanuel Kant tot elaborant una concepció original de la deontologia moral. Per entendre aquest plantejament, comentarem l’imperatiu categòric, l’impacte que ha tingut en la idea dels Drets Humans i rellevants versions contemporànies d’aquesta filosofia.

Sessió 4: L’utilitarisme
El triomf de la Revolució Industrial a Anglaterra va anar acompanyat de la creixent valorització social de l’eficàcia i l’eficiència. Això tindrà una formalització especial en l’utilitarisme teoritzat per autors com Jeremy Bentham i John Stuart Mill. Les conseqüències generals que comporta per a l’ètica tenen a veure especialment amb la reconsideració de la teleologia pràctica i el pacient moral.

Sessió 5: Concepcions modernes de la virtut
El predomini de les ètiques de la gestió en l’acadèmia contemporània arrelada en paral·lel a l’ascendent presència del nihilisme psicologista, el legalisme burocràtic i els protocols d’experts davant els dilemes morals ha revifat les ètiques de la virtut. Lluny de constituir una escola, són una resposta crítica a la deontologia i l’utilitarisme i un intent general per repensar la comunitat.

Sessió 6: Ètica i Intel·ligència Artificial
Per a concloure el curs, revisarem les tres tradicions vigents de la filosofia moral en relació al que s’ha presentat com el criteri d’una nova era: la Intel·ligència Artificial. Comentarem l’actualitat de totes tres i possibles respostes als dilemes morals que poden esdevenir arran del nou paradigma tecnoeconòmic, com ara replantejar idees com la responsabilitat, la delegació i el treball.

Aristóteles. Ética a Nicómaco. Alianza.
Boladeras, M. ¿Puede la bioética poner límites a la ciencia?. Tecnos.
Coeckelbergh, M. Ética de la Inteligencia Artificial. Cátedra.
Cortina, A. Ética mínima. Tecnos.
Gabriel, M. Ética para tiempos oscuros. Valores universales para el siglo XXI. Pasado y Presente.
Kant, I. Fonamentació de la metafísica dels costums. La butxaca.
MacIntyre, A. Ética en los conflictos de la modernidad. Sobre el deseo, el razonamiento práctico y la narrativa. Rialp.
Mill, J. S. Sobre la llibertat. Edicions de la ela geminada.
Nussbaum, M. La tradición cosmopolita. Paidós.
Pérez, C. Revoluciones tecnológicas y capital financiero. La dinámica de las grandes burbujas financieras y las épocas de bonanza. Siglo XXI.
Putnam, H., & Habermas, J. Normas y valores. Trotta.
Rawls, J. Una teoria de la justícia. Accent.
Sandel, M. Justicia. ¿Hacemos lo que debemos? Debate.
Savulescu, J. ¿Decisiones peligrosas? Una bioética desafiante. Tecnos.
Schneider, S. Inteligencia Artificial. Una exploración filosófica sobre el futuro de la mente y la conciencia. Koan.
Schumpeter, J. A. Capitalismo, socialismo y democracia. Página indómita.
Véliz, C. Privacidad es poder. Datos, libertad y vigilancia en la era digital. Debate.
Williams, B. La ética y los límites de la filosofía. Cátedra.
Zolo, D. Democracia y complejidad. Un enfoque realista. Nueva Visión.
Zuboff, S. La era del capitalismo de la vigilancia. La lucha por un futuro humano frente a las nuevas fronteras del poder. Paidós.

1. Introducció al personatge, l’obra general i el llibre de lectura.
2. Lectura i debat sobre els capítols de la 1a part: Thoreau, l’incivilitzat. Una vida sense principis (pàgs. 7 a 40).
3. Lectura i debat sobre els capítols de la 2a part: Desobediència civil. L’esclavatge a Massachusetts (pàgs. 41 a 80).
4. Lectura i debat sobre els capítols de la 3a part: Apologia del capità Brown. Carta a Blake (pàgs. 81 a 108).
5. Lectura i debat sobre els capítols de la 4a part: Un passeig d’hivern. Caminar (pàgs. 109 a 160).
6. Lectura i debat sobre els capítols de la 5a part: On vivia i per a què. Sons. Conclusió. Amistat (pàgs. 161 a 207).

THOREAU, Henry D., Desobediencia civil y otros escritos, Alianza Editorial, Barcelona, 2012.
THOREAU Henry D., Walden, la vida en los bosques, Errata Naturae Editores, Madrid, 2013.
CASADO DA ROCHA, A., Thoreau, biografía esencial, Ediciones Acuarela, Madrid, 2004.
FALCÓNY TELLA, M.J., El ciudadano frente a la ley, Madrid, Ciudad Argentina, 2004.
GONZÁLEZ MARSAL, C., Desobediencia civil: Volviendo a Thoreau, Gandhi y M.L.King, en Foro, Nueva época, núm. 11-12/2010: 147-191.
MORA ALTAMIRANO, E., Desobediencia civil: de Thoreau a Gandhi y Martin Luther

1. El Futurisme italià com a moviment artístic de masses: context històric, característiques i estratègies de difusió.
2. Art-vida: àmbits d’actuació del Futurisme italià.
3. La realitat com a canvi: Boccioni i la durée de Bergson (pintura).
4. La realitat com a canvi: Boccioni i la durée de Bergson (escultura).
5. Art, ciència i tecnologia: Balla i la cronofotografía.
6. Del Futurisme al “retorn a l’ordre”: Carrá i Severini.

AA.VV., El Universo Futurista 1909-1936, catálogo de la exposición, Buenos Aires,
Proa, 2010.
AA.VV., Vanguardia italiana de entreguerras: futurismo y racionalismo, catálogo de la exposición, València, IVAM, 1990.
CALVESI, M., La Metafísica schiarita, da De Chirico a Carrà, da Morandi a Savinio, Milán, Feltrinelli, 1982 (ed. en castellano: Madrid, Visor, 1990).
COEN, E. et al., Futurismo 1909-1916, catálogo de la exposición, Barcelona, Museu Picasso, 1996.
DRUDI, M., FIORI, T., (eds.), Archivi del Futurismo, Roma, De Luca, 1986.
MARINETTI, F.T., Manifiestos y textos futuristas, Barcelona, ed. del Cotal, 1978.
MAS, R. (ed.), Dossier Marinetti; preàmbul, introducció i selecció, Barcelona, ed. P.P.U., 1994.
TISDALL, C., BOZZOLLA, A., Futurism, London, Thames and Hudson, 1977.

Al llarg del curs es proporcionaran ulteriors recursos específics.