El programa es presentarà dividit en diversos blocs (de dues sessions o més de duració) en els que reflexionarem sobre diverses temàtiques a partir de l’estudi etnogràfic de diferents fenòmens socioculturals.

• L’Antropologia sociocultural com a forma d’aprehendre la realitat. Enguany obrirem el curs tot endinsant-nos en la particular forma de “mirar” que ens proposa l’Antropologia sociocultural sobre l’altre i que retorna també com una mirada cap a nosaltres mateixes.
• Una identitat darrera l’altra. Provarem de fer una primera aproximació al complex món de les identitats i les identificacions, de les representacions i autorepresentacions. Creences religioses, ideologies, cultures, paisatges, estats o fins i tot equips esportius tot sovint esdevenen elements referencials per a moltes, què hi ha darrera?
• Les diversitats al voltant del gènere, la sexualitat i el sexe. Tot sovint aquelles persones que visqueren la revolució sexual dels anys 60 i 70 s’enfronten perplexos a la realitat d’avui des de la incomprensió d’un món que no pot ser llegit des del seu coneixement.
• Una aproximació als populismes. Sentir el mateix concepte evoca en totes nosaltres una infinitat d’idees que entremesclen elements presents amb fets pretèrits, trets compartits i elements particulars; etc. tanmateix la comunicació, les idees, els discursos, la interpretació dels fets, la construcció de la realitat… són elements fonamentals per a tot populisme i per això es proposa una aproximació a aquesta dimensió.
• Altres cares del capitalisme. La simplificació del capitalisme habitual en els mitjans de comunicació ens allunya de la comprensió complexa que requereix l’anàlisi de la multimorfa realitat econòmica i qüestions tan presents com per exemple l’anomenat extractivisme.
• La segregació espacial. L’espai és l’escenari de tot tipus d’interacció social i en aquesta ocasió volem dirigir la mirada cap la definició i ús dels espais com a mecanisme d’estigmatització, exclusió…; des de l’espai més ínfim fins al ghetto com paradigma de l’estigmatització territorial.
• Allunyar-se del món… en comunitat Establir un breu recorregut per alguns dels exemples més coneguts de la vida en comunitat pot esdevenir la millor porta d’accés a un fenomen present en la majoria de societats complexes i que apareix com a resposta possible en espais socials aparentment tant diferents com el de les religions o el de la militància política.

Hi ha una bibliografia bàsica en què s’ofereix una visió general de l’Antropologia:

• BOIVIN, M.F.; ROSATO, A.; ARRIBAS, V. (Eds.) (2004) Constructores de Otredad. Una introducción a la Antropología Social y Cultural. Buenos Aires: Antropofagia.
• BOHANNAN, P. (1992) Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid: Akal.
• COPANS, J. (1999) Introducción a la Etnología y a la Antropología. Madrid:
• Acento.
• EMBER, C. R.; EMBER, M. (1997) Antropología cultural, Madrid: Prentice Hall.
• HARRIS, M. (1998) Introducción a la Antropología General. Madrid : Alianza.
• LLOBERA, J. R. (1999) Manual d’antropologia social, Barcelona: Edicions de la UOC.

També hi haurà una bibliografia específica conformada durant el curs que estarà relacionada amb alguns dels temes presentats i que es treballarà a l’aula.

1. Cinema mut i música
2. La funció de la música al cinema
3. Musicals
4. Bandes sonores
5. Grans escenes de la història del cinema: i si canviem la música?
6. Johann Sebastian Bach. El silencio antes de Bach (2007). Mein Name ist Bach (2004)
7. Antonio Vivaldi. Antonio Vivaldi, un prince à Venise (2008)
8. Wolfgang Amadeus Mozart. Amadeus (1984). Io don Giovanni (2009)
9. Ludwig van Beethoven. Immortal Beloved (1994). Eroica (2003). Copying Beethoven (2006)
10. Franz Schubert. Leise flehen meine Lieder (1933). Das Dreidmädlerhaus (1958). The double Life of Franz Schubert (1997)
11. Frédéric Chopin. A Song to Remember (1945). Pragnienie Milosci (2002)
12. Clara & Robert Schumann. Song of Love (1947). Frühlingssinfonie (1983). Geliebte Clara (2008)
13. Giuseppe Verdi. La vida de Verdi (sèrie de TV, 1982)
14. Richard Wagner. Richard Wagner (1913). Richard Wagner (sèrie de TV, 1984)
15. Le violon rouge (1998)

Música i cinema

Mouëllic, Gilles. La música en el cine. Paidós Ibérica. 2011
Radigales, Jaume. La música en el cine: la estética de la música. UOC. 2008
Román, Alejandro. Composición e investigación en la música audiovisual. Visión Libros. 2014

Història general de la Música

Alsina, Pep & Sesé, Frederic. La música y su evolución. Historia de la música con propuestas didácticas y 49 audiciones. Llibre i 2 CD. Ed. Graó. 2000
Burrows, John. Música clásica. Guías visuales Espasa. Editorial Espasa, 2006
Comellas, José Luis. Historia sencilla de la música. Ediciones Rialp. 2008
Grout, Donald J. & Palisca, Claude V. Historia de la música occidental I y II. Dos volums. Alianza Música. 1997
Michel, Ulrich Atlas de música I i II. Dos volums. Alianza editorial. 1998
Pérez Gutiérrez, Mariano. Comprende y ama la música. Sociedad general española de librería. 1992
Schonberg, Harold C. Los grandes compositores. Ed. Ma non troppo. 2007
Sadie, Stanley. Guía Akal de la música. Akal Música. 2000

Història de la Música per períodes

Varis autors. Historia de la música. Dotze volums que es venen per separat. Editorial Turner Música
Downs, Philip G. La música clásica. Editorial Akal Música. 1998 (1992)
Morgan, Robert P. La música del siglo XX. Akal Música. 1999 (1994)
Plantinga, León. La música romántica. Editorial Akal Música. 1992 (1984)
Rosen, Charles. El estilo clásico: Haydn, Mozart, Beethoven. Alianza Música. 1999 (1971)
Rushton, Julian. Música clásica. Ediciones Destino. 1998 (1986)
Whittall, Arnold. Música romántica. Ediciones Destino. 2001 (1987)

Instruments musicals

Abrashev, Bozhidar & Gadjev, Vladimir. Enciclopèdia il·lustrada dels instruments musicals. Ed. Könemann
Cantus. Diccionario de Instrumentos de la Edad Media y el Renacimiento. 2 CD amb composicions de l’Edat mitjana i el Renaixement que inclouen instruments de l’època ordenats per famílies instrumentals. 2002
Harmonia Mundi. Le jeu des instruments. Un jeu de mémoire. Joc de memòria visual que inclou imatges pictòriques d’instruments musicals de totes les èpoques, amb una peça musical per a cada imatge. 2008
Maideu i Puig, Joaquim. Instruments musicals. Eumo Editorial. 1995
Ricercar. Guide des instruments anciens. Guia d’instruments musicals que inclou un llibre de 200 pàgines amb fotografies, des de l’Edat Mitjana fins el Classicisme, i 8 CD amb exemples de cada instrument. 2009
Tranchefort, François-René. Los instrumentos musicales en el mundo. Alianza Música. 1994

Estètica musical

Fubini, Enrico. La estética musical desde la Antigüedad hasta el siglo XX. Alianza Editorial. 1999

Diccionaris

Pérez, Mariano. Diccionario de la música y los músicos. Ed. Istmo. 2000
Randel, Don Michael. Diccionario Harvard de música. Alianza Diccionarios. 2006
Tranchefort, François-René. Guía de la música de cámara. Alianza Diccionarios. 2002
Tranchefort, François-René. Guía de la música sinfónica. Alianza Diccionarios. 2002

1.- Què és la Criminologia? La Criminologia com a ciència: definició, objecte, funcions i principis bàsics. Relació amb altres ciències i disciplines. Criminologia versus Criminalística. La criminologia comprensiva.
2.- Breu història de la Criminologia. L’Escola Clàssica. La Criminologia Positiva. L’Escola de Chicago. La Criminologia a Espanya.
3.- El delicte. Processos de penalització i despenalització: criminalització primària i secundària. Delictes i desviacions. Tipologies delictives i perfils criminals. Aportacions criminològiques a la funció preventiva del delicte: polítiques de prevenció criminal.
4.- Delinqüent. Teories explicatives de la criminalitat. Un criminal neix o es fa? Quins factors influeixen? Entenent la violència: explicacions biològiques, psicològiques, sociològiques. Perfils criminals: característiques identificatives. Crims organitzats, desorganitzats i mixtes.
5.- Víctima i Victimologia. Què significa ser víctima d’un delicte? Definició. Tractament de les víctimes i la revictimització. Estadístiques victimològiques. Relació víctima-delinqüent. La mediació penal.
6.- El control social. La reacció social davant el delicte i la seva influència en la prevenció.. Mètodes de control social: formal i informal. Forces i Cossos de Seguretat: Policia. Centres Penitenciaris. Alarma social, prejudicis i estereotips. Influència dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.
7.- Mètodes per a l’estudi de la criminalitat: qualitatius i quantitatius. Importància de les estadístiques. La xifra negra.

• BECCARIA, C., De los delitos y las penas, Ed. Folio Pub. Corp., 2003
• CID MOLINÉ, J. y LARRAURI PIJOAN, E., Teorías criminológicas: explicación y prevención de la delincuencia, Ed.Bosch, 2001.
• COBO MARTÍNEZ, F., Conceptos Básicos De Criminología, Ed. Formación Alcalá, 2013.
• HASSEMER, W. y MUÑOZ CONDE, F., Introducción a la criminología. Ed. Tirant lo Blanch, 2001.
• HERRERO HERRERO, C., Criminología (Parte general y especial), Ed. Dykinson, 2007.
• GARRIDO GENOVÉS, V., True Crime. La fascinación del mal, Ed. Ariel, 2021
• GIL VILLA, F., Introducción a las teorías criminológicas: por qué rompemos con la norma, Ed. Tecnos, 2013.
• LARRAURI PIJOAN, E., Introducción a la criminología y al sistema penal, Ed. Trotta, 2020.
• MARK OLSHAKER, J.D., Cazador de mentes: Mindhunter, Ed. Planeta, 2022
• PORTA, C., Crims: llum a la foscor, Ed.La Campana, 2022.
• ROS CORDÓN, ESTEFANÍA, Manual básico de criminología, ed. Pinolia, 2023
• SERRANO TÀRRAGA, MARÍA DOLORES, Criminología. Introducción a sus principios, Ed. Dykinson S.L., 2018
• TAMARIT SUMALLA, JM, La criminologia, Ed. UOC S.L., 2014
• VELASCO DE LA FUENTE, PAZ, Homo Criminalis, Ed.Ariel, 2021.
• VELASCO DE LA FUENTE, PAZ, Criminal-mente, Ed.Ariel, 2018.

Referencias en Internet:

• https://www.criminolegs.cat/
• http://www.scec.es/
• http://www.criminologia.net
• https://eicyc.com/