Select Page
Habitants del planeta global: una mirada antropològica sobre el segle XXI

Habitants del planeta global: una mirada antropològica sobre el segle XXI

Aquest curs aspira a dotar als i a les participants dels elements i instruments que la perspectiva antropològica aporta per a una comprensió més profunda d’alguns dels principals fenòmens socioculturals del món actual. Ens aproximarem a qüestions d’innegable actualitat com els drets humans, els moviments socials, els conflictes, els moviments migratoris, l’ecologia o la mateixa economia. Tanmateix, la mirada que ens ofereix l’Antropologia Sociocultural ens permetrà construir ponts amb fenòmens socials anteriors i amb les pròpies experiències viscudes, així com visualitzar les connexions entre el que passa a la nostra societat i en d’altres llocs del planeta.

PROGRAMA

El programa es presentarà dividit en diversos blocs (alguns dels quals englobaran més d’una sessió) en els que reflexionarem sobre diverses temàtiques a partir de l’estudi etnogràfic de diferents fenòmens socioculturals.
1. L’Antropologia i l’estudi de l’altre. Què és i què estudia l’Antropologia? El relativisme cultural, molt més que una perspectiva.
2. Drets humans, drets universals? L’estudi dels principals conflictes que s’han generat i es generen al voltant dels anomenats drets humans ens permetrà abordar qüestions com la diversitat de cultures jurídiques, l’origen contextual dels drets, relacions de poder…
3. Els genocidis: una mirada antropològica. Ens centrarem en la dimensió socio-lògica dels principals genocidis contemporanis per conèixer els mecanismes que han portat a la perpetració d’aquests.
4. L’Economia: molt més que diners. La perspectiva de l’Antropologia econòmica ens permetrà reconèixer la multiplicitats de formes econòmiques presents a la humanitat alhora que reflexionar sobre el nostre model i la seva dimensió ideològica.
5. Les crisis i les noves formes econòmiques. L’anàlisi de l’actual context de crisi –financera, econòmica, política, ideològica i, fins i tot, social- ens permetrà aproximar-nos a noves (o no) formes de relació econòmica que estan apareixent com l’intercanvi, les cooperatives…
6. Els moviments socials. A partir de l’anàlisi de moviments que estan apareixent amb el nou segle com el 15-M, Friday for future… ens aproximarem al paper dels moviments socials en les nostres societats.
7. Les religions en el món d’avui. Per una banda, prestarem especial atenció a la religió com a discurs diferenciador i legitimador en les relacions entre societats, cultures i/o estats. Per l’altra, ens aproximarem al fenomen dels nous moviments religiosos o sectes.

Bibliografia

Hi ha una bibliografia bàsica en què s’ofereix una visió general de l’Antropologia:
• BOIVIN, M.F.; ROSATO, A.; ARRIBAS, V. (Eds.) (2004) Constructores de Otredad. Una introducción a la Antropología Social y Cultural. Buenos Aires: Antropofagia.
• BOHANNAN, P. (1992) Para raros, nosotros. Introducción a la antropología cultural. Madrid: Akal.
• COPANS, J. (1999) Introducción a la Etnología y a la Antropología. Madrid:
• Acento.
• EMBER, C. R.; EMBER, M. (1997) Antropología cultural, Madrid: Prentice Hall.
• HARRIS, M. (1998) Introducción a la Antropología General. Madrid : Alianza.
• LLOBERA, J. R. (1999) Manual d’antropologia social, Barcelona: Edicions de la UOC.
També hi haurà una bibliografia específica conformada durant el curs que estarà relacionada amb alguns dels temes presentats i que es treballarà a l’aula.

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

octubre: 1, 15, 22, 29
novembre: 5, 12,19, 26
desembre: 3,10, 17
gener: 14, 21, 28
febrer: 4

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Ponents:

Miguel Doñate Sastre: Professor tutor de la UNED Sènior. Col·labora: Raúl Márquez Porras

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es

 

La postmodernitat: Què entenem per filosofia contemporània?

La postmodernitat: Què entenem per filosofia contemporània?

Què proposa el curs?
Aquest curs presenta un panorama de la filosofia actual basat en la següent pregunta:què és la postmodernitat? Més enllà del període comprès des del maig del 68 fins a l’actualitat, és a dir, de l’estrictament cronològic i històric, quan parlem d’un marc de pensament postmodern, parlem d’un posicionament filosòfic i cultural que es desenvolupa en múltiples direccions: des de la biopolítica de Foucault, fins a la idea del relat de Lyotard –passant per Deleuze, Baudrillard o altres, sembla que la filosofia ja no concerneix a un sol tema: ni tan sols sembla que pugui o pretengui ja oferir-nos una explicació concloent sobre com comprendre quant ens envolta i com posicionar-nos. Tanmateix, és això així? Com podem buscar respostes en l’era de la incertesa? En aquest sentit, aquest curs té dos vessants fonamentals: d’una banda, servir d’introducció a la filosofia contemporània, a partir de la lectura i anàlisi d’alguns dels seus autors i textos clau. Per l’altre, comprendre com el pensament pot proporcionar aproximacions temptatives a les qüestions i dilemes als quals ens hem d’enfrontar en el nostre dia a dia.

Qui impartirà el curs?
Alba Giménez Gil és professora-tutora en la UNED Barcelona des de 2019, en les assignatures d’Ètica I i Últimes Tendències de l’Art, en el Grau de Filosofia. També ha impartit docència en la Universitat de Girona (curs 2022-2023), la UOC (2020-actualitat), la Universitat de South Wales, el Regne Unit (2017-2018) i la UNED Sant Boi de Llobregat (2013-2016). Actualment treballa com a educadora en diversos museus de Barcelona (Museu Picasso, Fundació Tàpies i CaixaFòrum). És doctora per la Universitat de South Wales, amb una tesi sobre cinema i filosofia en la qual ha analitzat l’obra de l’artista i cineasta Harun Farocki a partir del treball de filòsofs com Walter Benjamin o Gilles Deleuze. Es va graduar en Belles arts (Universitat de Barcelona) i va realitzar el Màster oficial en filosofia teòrica i pràctica (UNED). És especialista en teoria del cinema i en estètica contemporània, i els seus principals interessos de recerca inclouen: la teoria del cinema de Gilles Deleuze, filosofia política contemporània i la representació de la memòria històrica en la cultura visual. Ha publicat en revistes i llibres especialitzats i divulgatius i ha participat i organitzat conferències i congressos a nivell nacional (Universitat de Saragossa, Universitat de Granada) i internacional (King’s College, Londres, Sorbonne Nouvelle, París, Universitat d’Utrecht, etc.

PROGRAMA

1. Introducció: Què és la postmodernitat? Aproximació a alguns autors i idees clau
2. Filosofia i nihilisme en la cultura contemporània: Com fer front a la incertesa?
3. El pensament com a relat: És la nostra concepció del món una ficció?
4. “Ningú sap el que pot un cos”: Identitat i gènere
5. Filosofia posthumana i esdevenir animal: Més enllà de l’antropocentrisme
6. Somien els androides amb ovelles elèctriques?: De quan la ciència-ficció es converteix realitat
7. El futur és un lloc incert: utopia i distopia en el pensament contemporani
8. Resample, remake i nostàlgia crítica: Pot la mirada al passat ajudar-nos a comprendre el que vindrà?

Bibliografia

Agamben, G. (2004) Estado de excepción: Homo Sacer II. Valencia: Pre-Textos
Berlant, Lauren (2022) Optimismo cruel. Buenos Aires: Caja Negra
Bergson, Henri (2016) La evolución creadora. Buenos Aires: Cactus
“Bifo”, Franco Berardi (2019). Futurabilidad: La era de la impotencia y el horizonte de la posibilidad. Buenos Aires: Caja Negra
Braidotti, Rosi (2015). Lo Posthumano. Barcelona: Gedisa.
Boym, Svetlana (2015) El futuro de la nostalgia. Madrid: Antonio Machado Libros
Butler, Judith (2007) El género en disputa. Barcelona: Paidós
Butler, Judith y Fraser, Nancy (2017) ¿Reconocimiento y redistribución? Madrid: Traficantes
Chalmers, David, Clark, Andy (2011) La mente extendida. Oviedo: KRK Ediciones
Deleuze, Gilles (2001) Spinoza. Filosofía práctica. Barcelona: Tusquets
Deleuze, Gilles, Guattari, Felix (1998) Mil mesetas: Capitalismo y esquizofrenia. Valencia: Pre-textos
Diéguez, Antonio (2017) Transhumanismo. La búsqueda tecnológica Del mejoramiento humano. Barcelona: Herder
Fisher, Mark (2017). Realismo capitalista. ¿No hay alternativa? Buenos Aires: Caja negra
Foucault, M. (2002). El orden del discurso. Barcelona: Tusquets–(1999) Historia de la sexualidad (fragmentos). Madrid: Siglo XXI
Garcés, Marina (2017). Nova il·lustració radical. Anagrama.
Haraway, Donna (2020) El manifiesto cíborg. Madrid: Kaotika Libros
Jameson, F. (2019). Arqueologías del futuro: El deseo llamado utopía y otras aproximaciones a la ciencia ficción. Madrid: AKAL
Land, Nick (2022) La Ilustración Oscura y otros ensayos sobre la Neorreacción. Segovia: Materia Oscura
Latour, B. (2019). Dónde aterrizar. Madrid: Taurus
Lyotard, J. F. (1987) La postmodernidad (explicada a los niños). Barcelona: Gedisa
Mbembe, A. (1999). Necropolítica. Barcelona: Editorial Melusina
Pigem, Jordi (2021). Pandèmia i postveritat. La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial. Barcelona: Fragmenta
Reynolds, Simon (2012) Retromanía: La adicción del pop a su propio pasado. Buenos Aires: Caja Negra
Stengers, Isabelle (2017). En tiempos de catástrofes: Cómo resistir a la barbarie que viene. Madrid: Ned Ediciones
Stiegler, Bernard (2015). Lo que hace que la vida merezca ser vivida. De la farmacología. Gudalajara: Avarigani Editories
Virilio, Paul (2003). Estética de la desaparicion. Barcelona: Anagrama
Wark, McKenzie (2021). El capitalismo ha muerto. El ascenso de la clase vectorialista. Ciudad de México: Holobionte.
Nota: Las fuentes especificadas tienen un carácter orientativo. Se puede añadir o cambiar referencias a lo largo del curso.

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

octubre: 10, 17, 24, 31
novembre: 7, 14, 28
desembre: 5, 12, 19
gener: 8 (sortida cultural), 9, 16, 23, 30

Idioma:

Català – castellà

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Ponent:

Alba Giménez Gil: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es

 

Al Andalus: La porta d’entrada de la ciència a Europa

Al Andalus: La porta d’entrada de la ciència a Europa

El curs pretén repassar -més enllà dels tòpics recollits en els llibres de text- aspectes de la història social i política de la península ibèrica des del segle VIII fins al segle XV; i també ser una guia inicial en el transvasament cap a Europa que es produeix a través d’Al Andalus, tant de la ciència oriental (persa o babilònica) com de la ciència de l’Antiguitat (grega i llatina). A part de l’art i literatura, potser camps més coneguts per tots nosaltres d’aquesta època -que també estudiarem-, observarem el quefer dels nostres avantpassats en els camps de la filosofia, ciències ocultes, matemàtiques, alquímia, cuina, botànica i moltes més disciplines.

PROGRAMA

• Vocabulari bàsic.
• De l’Imperi Omeia a l’Imperi Abbàsida a Orient.
• Les “fitnes” de l’Islam.
• Reflexions entorn de l’origen del nom d’Al Andalus. Discussions sobre: “envair”, “conquistar”, “ocupar”, “colonitzar”, “assimilar”
• Situació en la península Ibèrica abans de l’arribada dels musulmans.
• Al Andalus en els llibres de text. Definicions i llegat.
• Etapa de l’Emirat. Marc històric i anàlisi soci polític.
• Etapa del Califat. Marc històric i anàlisi soci polític.
• Etapa del Regne de Taifes. Marc històric i anàlisi soci polític.
• Etapa dels Almohades, Almoràvits i Nassarites. Marc històric i anàlisi soci polític.
• L’Escola de Traductors de Toledo.
• Les ciències en el X i XI.
• Les ciències en el XII: Filosofia, ciències ocultes, matemàtiques, astronomia, astrologia, òptica, alquímia i medicina.  La cuina en època del Regne de Taifes.
• Les ciències en el XIII: Botànica, zoologia, nàutica.
• La sexualitat en Al Andalus.
• La literatura andalusí. Els poetes astròlegs. Els poemes de l’Alhambra.

Bibliografia

L’extracte de les propostes bibliogràfiques és de caràcter general. Si algun alumne decideix aprofundir en un tema determinat, al final de cada classe disposaré d’una selecció bibliogràfica específica.

• Al Kardabus, Ibn. “Historia de Al Andalus”. Ed. Akal. Madrid, 1986

• Bramon, Dolors. “Moros, jueus, i cristians en terra catalana: Memòria del nostre passat”. Ed. Pagès. Lleida, 2013

• Vernet, Juan. “Lo que Europa debe al Islam de España”. Ed. Acantilado. Madrid, 2006

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

octubre: 1, 15, 22, 29
novembre: 5, 12,19, 26
desembre: 3,10, 17
gener: 14, 21, 28
febrer: 4

Idioma:

Català – castellà

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Ponent:

Jordi Belloso Rimbau: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es

 

Escoltem la pintura, pintem la música!

Escoltem la pintura, pintem la música!

Des de les èpoques més remotes, els éssers humans han utilitzat les arts amb diferents finalitats: per comunicar-se amb els déus, per atreure la pluja, per celebrar rituals, per expressar els seus sentiments, per manifestar la seva visió del món, per deixar constància del seu pas per un lloc, o com a via per accedir a la bellesa. La música i la pintura són dues de les arts que més ponts han establert entre sí, beneficiant-se mútuament de les seves particularitats. En aquest curs buscarem els nexes entre aquestes dues arts, i apreciarem l’evolució de la música a través de la seva representació iconogràfica. Escoltarem els instruments que apareixen a diferents pintures, i farem un recorregut històric i estètic, analitzant les característiques comuns a les diverses arts des de l’antiguitat fins els temps actuals.

PROGRAMA

1. Música i pintura. Primeres representacions musicals a l’art
2. Iconografia musical des de l’Edat Mitjana fins el segle XX: l’Edat Mitjana
3. Renaixement (I)
4. Renaixement (II)
5. Barroc (I)
6. Barroc (II)
7. Classicisme (I)
8. Classicisme (II)
9. Romanticisme (I)
10. Romanticisme (II)
11. Impressionisme. La sinestèsia entre la música i la pintura: Aleksander Skriabin, Rimsky-Korsakov, Jean Sibelius, Vassili Kandinsky, Olivier Messiaen
12. Segle XX
13. Claude Debussy. Enric Granados. Modest Mussorgski. Sergei Rachmaninov. Vassili Kandinsky
14. Sortida per determinar
15. Quina música posem?. Selecció d’obres d’art per acompanyar-les amb música triada pels alumnes i viceversa

Bibliografia

Música i pintura
Ausoni, Alberto. Dizionari dell’Arte: la musica. Mondadori Electa, 2005

Música i mitologia
Andrés, Ramón. Diccionario de música, mitología, magia y religión. Editorial Acantilado. 2012

Història general de la Música
Alsina, Pep & Sesé, Frederic. La música y su evolución. Historia de la música con propuestas didácticas y 49 audiciones. Libro y 2 CD. Ed. Graó. 2000
Burrows, John. Música clásica. Guías visuales Espasa. Editorial Espasa, 2006
Comellas, José Luis. Historia sencilla de la música. Ediciones Rialp. 2008
Grout, Donald J. & Palisca, Claude V. Historia de la música occidental I i II. Dos volums. Alianza Música. 1997
Michel, Ulrich Atlas de música I i II. Dos volums. Alianza editorial. 1998
Pérez Gutiérrez, Mariano. Comprende y ama la música. Sociedad general española de librería. 1992
Schonberg, Harold C. Los grandes compositores. Ed. Ma non troppo. 2007
Sadie, Stanley. Guía Akal de la música. Akal Música. 2000

Història de la Música per períodes
Varis autors. Història de la música. Dotze volums que es venen per separat. Editorial Turner Música
Downs, Philip G. La música clásica. Editorial Akal Música. 1998 (1992)
Morgan, Robert P. La música del siglo XX. Akal Música. 1999 (1994)
Plantinga, León. La música romántica. Editorial Akal Música. 1992 (1984)
Rosen, Charles. El estilo clásico: Haydn, Mozart, Beethoven. Alianza Música. 1999 (1971)
Rushton, Julian. Música clásica. Ediciones Destino. 1998 (1986)
Whittall, Arnold. Música romántica. Ediciones Destino. 2001 (1987)

Instruments musicals
Abrashev, Bozhidar & Gadjev, Vladimir. Enciclopedia ilustrada de los instrumentos musicales. Ed. Könemann
Cantus. Diccionario de Instrumentos de la Edad Media y el Renacimiento. 2002
Harmonia Mundi. Le jeu des instruments. Un jeu de mémoire. 2008
Maideu i Puig, Joaquim. Instruments musicals. Eumo Editorial. 1995
Ricercar. Guide des instruments anciens. 2009
Wade-Matthews, Max. Atlas ilustrado de la música y los instrumentos musicales. Editorial Susaeta

Estètica musical
Fubini, Enrico. La estética musical desde la Antigüedad hasta el siglo XX. Alianza Editorial. 1999

Diccionaris
Randel, Don Michael. Diccionario Harvard de música. Alianza Diccionarios. 2006
Tranchefort, François-René. Guía de la música de cámara. Alianza Diccionarios. 2002
Tranchefort, François-René. Guía de la música sinfónica. Alianza Diccionarios. 2002

Dia i hores:

Dimarts de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

octubre: 1, 15, 22, 29
novembre: 5, 12,19, 26
desembre: 3,10, 17
gener: 14, 18 (sortida cultural), 21
febrer: 4

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Ponent:

Verònica Maynés: Professora tutora de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es

 

Història & Crispetes: Era Imperial, 1870/1918

Història & Crispetes: Era Imperial, 1870/1918

“Arribarà el dia en què als nens de les escoles públiques se’ls ensenyarà pràcticament tot amb emocionants pel·lícules. Definitivament, no se’ls tornarà a obligar a llegir història mai més.” (D.W. Griffith, 1915)

Polèmiques paraules del gran director nord-americà, reconegut fundador del llenguatge cinematogràfic, que ens serveixen d’invitació a una proposta pensada a parts iguals per als amants del cinema i de la història. Un curs on visualitzarem prop d’un centenar de fragments breus (d’entre 3 i 5 minuts) de grans pel·lícules de tota època i condició de realització: des del primer cinema mut a la més actual animació digital. La força expressiva del cinema més divers (d’aventures, bèl·lic, romàntic, biòpic, musical, social, d’autor) ens permetrà contextualitzar el desenvolupament de la Baixa Edat Contemporània, l’apassionant període històric que marca el trànsit del segle XIX al XX.

PROGRAMA

Les cinc dècades que van des de 1870 a 1918 van esdevenir el cant del cigne de la Vella Europa vuitcentista, una època plena de grans transformacions econòmiques, polítiques i socials en l’eix Londres-París-Viena-Sant Petersburg: des de la Segona Revolució Industrial i l’ascens del moviment obrer fins a la Revolució Russa, passant pel repartiment colonial, la configuració dels grans imperis europeus i l’albirament de noves potències internacionals: els Estats Units, la URSS i el Japó. Un curs que ens proposa una aproximació cinematogràfica a la història política i cultural de la Belle Epoque, aquells llunyans temps de la Pau Armada i a la seva fatídica culminació durant la sagnant Gran Guerra (1914-18) que va obrir de bat a bat les portes del segle XX.

Les 15 sessions del curs desenvoluparan el següent temari i continguts històrics:
1) Gran capitalisme industrial: economia global i moviment obrer.
2) Desfilades i banderes: Nacionalisme, Imperialisme i Pau Armada.
3) Aquella Belle Epoque: el paradís perdut anterior a la Gran Guerra.
4) La Primera Guerra Mundial (1914-1918) i la Revolució Russa.
5) El cinema canvia la Història: el naixement del 7è Art.

Bibliografia

Breu, Ramon: La historia a través del cine. Editorial Graó. Barcelona, 2012.
Bueno Urritzelki, Mikel: “La revolución rusa en el cine: un anàlisis comparativo”. FilmHistoria Online, Vol. 29, núms. 1-2 (2019).
Caparros Lera, José María: 100 películas sobre historia contemporánea. Alianza editorial. Madrid, 1997.
Claramonte, Jordi: Desacoplados. Estética y política del Western. Papel de Fumar Ediciones, Madrid, 2011.
Coro Rubio, Pobes: La historia a través del cine. Estados Unidos: una mirada a su imaginario colectivo. Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, Bilbao, 2010.
Ferro, Marc: Historia contemporánea y cine. Ariel Historia. Barcelona, 1995.
García, María Ángeles: Vidas de mujer que el cine cuenta. Machado Libros, Pensamiento. Madrid, 2020.
Gubern, Roman: Historia del cine. Editorial Lumen. Barcelona, 1989.
Herederos, Carlos i Fernández, Joxean (coords.): De Lumière a Kaurismaki: La clase obrera en el cine. Donostia Kultura, San Sebastián, 2014.
Hobsbawn, Eric: La era del imperio, 1875-1914. Editorial Crítica, Barcelona, 2001.
Monterde, José Enrique; Selva Masoliver, Marta i Solà Arguimbau, Anna: La representación cinematográfica de la historia. Akal. Barcelona, 2002.
Romero, Emilio G.: La primera guerra mundial en el cine. El refugio de los canallas. T&B Editores, Madrid, 2013.
Tuchman, Barbara W: La torre del orgullo. Una semblanza del mundo antes de la Primera Guerra Mundial. Grup Editorial, 62, Barcelona, 2015.
Valero Martínez, Tomás: La Historia de España Contemporánea vista por el cine. Colección Film-Historia, 13, Universitat de Barcelona, 2010.

Dia i hores:

Dijous de 18:00 a 20:00 hores

Hores lectives:

30 hores

Calendari:

octubre: 10, 17, 24, 31
novembre: 7, 14, 21, 28
desembre: 5, 12, 19
gener: 9, 16, 23, 30

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà

Ponent:

Xesco Montañez Zarcero: Professor tutor de la UNED Sènior

Inscripcions:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a assignatures Sènior

Per a més informació al centre:

UNED Cornellà de Llobregat
Centre Cultural García Nieto
C/Mossen Andreu, 15, 3a planta
08940 Cornellà
info@cornella.uned.es