Select Page
El Histórico Siglo XX (4): La Segunda Guerra Fría (1970-1990)

El Histórico Siglo XX (4): La Segunda Guerra Fría (1970-1990)

El segle XX és un segle especialment històric, que ha vingut anticipat per un segle XIX intens i que ha marcat un trepidant segle XXI. La tercera i quarta parts d’aquest curs se centra en la major guerra mundial que mai abans va existir: la Guerra Freda. Una guerra atípica, inèdita, única (perquè no hi havia hagut abans una altra semblant, i perquè per primera vegada l’armament nuclear podria haver portat al món a ser destruït fins a 12 vegades). Aquest curs exposarà els secrets de com es va forjar la segona meitat de la Guerra Freda després del repunt de màxima tensió en 1962 (amb la crisi dels míssils de Cuba) fins a la sorprenent Caiguda del Mur de Berlín.

PROGRAMA

1. La transició de la Primera a la Segona Guerra Freda
2. Els anys 70: de la distensió a la tensió
3. De la crisi interna soviètica a la Perestroika
4. La radicalització nord-americana del Reaganismo que portaria a la trobada amb Gorbatxov
5. Els inestables i alhora esperançadors anys 80
6. La caiguda del Muro de Berlín i l’ensulsiada del món soviètic

Bibliografia

JONES, M.A., Historia de Estados Unidos (1607-1992), Ed. Cátedra, Madrid, 1996.
HOBSBAWM, E., Historia del siglo XX, 1914-1991, Ed. Crítica, Madrid, 2001.
HOBSBAWM, E., Guerra y paz en el siglo XXI, Crítica, Madrid, 2007.
HOWARD, M., ROGER, W. (eds.), Historia Oxford del siglo XX, Planeta, Barcelona, 1999.
PALMER, R., COLTON, J., Historia Contemporánea, Akal Textos, Madrid, 1980.
VEIGA, F., UCELAY DA CAL, E., DUARTE, A., La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría, 1941-1991, Alianza Editorial, Barcelona, 1998.
WESTAD, O.A., La Guerra Fría. Una historia Mundial. Galaxia Gutenberg, Madrid, 2018.

Dia i hores:

Dilluns de 16:00 a 17:30 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

febrer: 9, 16 i 23
març: 2, 9 i 16

Preu:

30€

Idioma:

Castellà

Modalitat:

Virtual en directe i diferit
Servei tècnic: 93 606 56 92

Ponent:

Xavier Garí de Barbarà. Doctor en Història contemporània.

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

Gaudí. L’arquitecte dels somnis

Gaudí. L’arquitecte dels somnis

Coincidint amb el centenari de la seva mort, Antoni Gaudí continua captivant-nos amb una arquitectura que respira natura, misteri i llum. Una ocasió única per endinsar-se en el seu univers creatiu, deixar-se sorprendre i entendre la seva obra.

Objectius:

– Analitzar la figura d’Antoni Gaudí com a arquitecte i com a artista.
– Posar en valor l’arquitectura modernista i el context cultural i social català.
– Dotar a l’alumnat de les eines necessàries per interpretar l’obra de Gaudí.
– Aprofundir en la història de l’art català, bàsicament la que es correspon al període de finals de segle XIX i principis del XX identificant influències, corrents i innovacions.
– Desenvolupar la capacitat d’observació i anàlisi de l’espai, la forma i la funció en arquitectura.

Metodologia:

• El curs es divideix en 6 sessions lectives de 1,5 hores.
• Durant les classes es mostrarà molt de material gràfic i també s’utilitzaran els recursos que ens ofereixen les noves tecnologies com google maps i l’street view que ens permetrà acostar-nos virtualment a les obres modernistes per comentar-les i analitzar-les i posar, d’aquesta manera, el coneixement en comú.
• Com a material complementari a les explicacions, es lliurarà un dossier en pdf on es sintetitzen els continguts exposats a cada sessió. Els arxius del curs es podran veure en el següent enllaç: https://extension.uned.es/logout

Adreçat a:

Persones interessades en l’arquitectura de Gaudí. Per aquest curs no es requereixen coneixements previs.

PROGRAMA

• SESSIÓ 1: (1,5 hores) Introducció. Context familiar. Naixement. Trasllat a Barcelona. L’etapa a l’Escola d’Arquitectura. Influències i mestres. La natura com a font d’inspiració. El simbolisme religiós. Catalanisme i espiritualitat. Llum i color.
• SESSIÓ 2: (1,5 hores): La tècnica i l’ofici. La relació entre la forma, l’estructura i la funció. El llenguatge Gaudí: Art total i artesania. El dissenyador. Peces i objectes. Mobiliari burgès. Mobiliari urbà. Mobiliari comercial. Mobiliari religiós.
• SESSIÓ 3: (1,5 hores): Les primeres obres (1878-1885). Quiosc de Comillas (1881). Casa Vicens (1883-1888). El Capricho (1883). Finca Güell (1884-1887).
• SESSIÓ 4: (1,5 hores): La maduresa creativa (1886-1906). Palau Güell (1885-1889). Col·legi de les Teresianes (1888-1890). Palau Episcopal d’Astorga (1889-1893). Casa Botines (1891-1902). Parc Güell (1900-1910). Bellesguard (1900-1916) Casa Calvet (1900). Casa Batlló (1905-1907). Xalet del Catllaràs (1905). Casa Milà (1906-1910).
• SESSIÓ 5: (1,5 hores): L’etapa mística (1906-1926). Catedral de Mallorca (1903-1914). Primer misteri de la Glòria del Rosari de Montserrat (1903-1907). Escoles de la Sagrada Família (1908-1909). Cripta de la Colònia Güell (1808-1914). Sagrada Família (1884-1926).
• SESSIÓ 6: (1,5 hores): Gaudí. Patrimoni Mundial. Gaudí després de la seva mort. La redescoberta. El mite Gaudí. Les obres Declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO. Gaudí com a motor turístic.

Bibliografia

• Bassegoda, J. (1988). Gaudí. Salvat.
• Bassegoda, J. (1989). El gran Gaudí. Ausa.
• Bassegoda, J. (1984). Antoni Gaudí. Fundació Caixa de Pensions.
• Puig, Jaume de (2004). Gaudí, els Güell i el Palau. Diputació de Barcelona.
• Puig, I. (1986). El temple de la Sagrada Família. Nou Art Thor.
• Puig, A. (2024). Antoni Gaudí, vida y obra. Arpa.
• Puig, A. (2015). Pensamiento de Gaudí., Compilación de textos y comentarios. Duxelm
• Ràfols, J. F. (2011). Gaudí 1928. Edicions UPC.
• Tarragona, J.M. (1999). Gaudí o Espacio, luz y equilibrio. Proa.
• Torres, J. (2023). El Gaudí que no ens han explicat. Cossetània.

Dia i hores:

Dimarts de 16:00 a 17:30 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

febrer: 10, 17 i 24
març: 3, 10 i 17

Preu:

30€

Idioma:

Català

Modalitat:

Virtual en directe i diferit
Servei tècnic: 93 606 56 92

Ponent:

Carles Sàiz i Xiqués. Historiador de l’art.

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

Canvi climàtic, incendis forestals i ocells

Canvi climàtic, incendis forestals i ocells

Quan plou molt és per culpa del canvi climàtic i quan no plou gens també! El mateix per quan neva molt o poc o per si fa més calor o més fred. Qualsevol cosa que ocorri a la meteorologia, sigui del signe que sigui, es relaciona amb el “canvi climàtic” i, això, és clar, és poc rigorós. Dilucidarem què hi ha de cert, incert o fals en els canvis en el clima i efectes en la fauna i en la vegetació.

Metodologia:

Xerrada magistral amb suport powerpoint d’uns 60-75’ deixant uns 15’ cada dia per a resoldre dubtes, comentaris i matisos pertinents.

Adreçat a:

Persones interessades a introduir-se en el món del canvi climàtic, de conèixer la composició de l’atmosfera, les fonts de contaminació, els contaminants, les causes dels canvis en el clima, els efectes en la temperatura, glaçades, nevades, temporal, flora i fauna, sobretot, dirimir allò provat d’allò no provat o modelitzat.

PROGRAMA

1. Canvi climàtic 1. Definició, causes, efectes provats i efectes modelitzats

2. Canvi climàtic 2: Definició, causes, efectes provats i efectes modelitzats

3. Els efectes del canvi climàtic en la distribució, tendència poblacional i fenologia dels ocells (ocells que arriben abans i tornen abans) 1

4. Els efectes del canvi climàtic en la distribució, tendència poblacional i fenologia dels ocells (ocells que arriben abans i tornen abans) 2

5. Incendis: augment dels dies de risc d’incendi i altres causes associades

6 Sessió final: dubtes, comentaris i aprofundiment de temes que hagin suscitat més interès.

Bibliografia

IPCC (2001). Climate Change 2001: The Scientific Basis. Contribution of Working Group I to the Third Assessment Report of the IPCC. Cambridge University Press, Cambridge.
Servei Meteorològic de Catalunya (2005). Evolució recent del clima a Catalunya. Barcelona: Servei Meteorològic de Catalunya.
Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (2005). L’estratègia catalana davant el canvi climàtic. Barcelona: CADS, Generalitat de Catalunya.
IPCC (2007). Climate Change 2007: Synthesis Report. Fourth Assessment Report of the IPCC. Geneva.
Oficina Catalana del Canvi Climàtic (2008). Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008–2012. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Institut d’Estudis Catalans (2010). Segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (SICCC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
IPCC (2014). Climate Change 2014: Impacts, Adaptation and Vulnerability. Fifth Assessment Report of the IPCC. Cambridge University Press, Cambridge.
Generalitat de Catalunya (2012). Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2013–2020 (ESCACC). Barcelona: Departament de Territori i Sostenibilitat.
Institut d’Estudis Catalans (2021). Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Servei Meteorològic de Catalunya (2000–2025). Butlletins anuals d’indicadors climàtics i fenòmens extrems a Catalunya. Barcelona: Servei Meteorològic de Catalunya.

Dia i hores:

Dimecres de 16:00 a 17:30 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

febrer: 11, 18 i 25
març: 4, 11 i 18

Preu:

30€

Idioma:

Català

Modalitat:

Virtual en directe i diferit
Servei tècnic: 93 606 56 92

Ponent:

Pere Alzina i Bilbeny. Consultor ambiental.

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

Microbis, infeccions i defenses: la ciència que ens cuida

Microbis, infeccions i defenses: la ciència que ens cuida

En el fascinant món de la microbiologia i de les infeccions, els professionals de la salut investiguen i analitzen una àmplia varietat de microorganismes, com ara bacteris, virus, fongs i paràsits, per determinar el seu paper en les malalties infeccioses. Molts d’aquests microorganismes ens poden colonitzar i ser beneficiosos per l’ésser humà però d’altres poden causar des d’infeccions lleus i autolimitades fins a malalties greus i potencialment mortals.
Els microbiòlegs tenen un paper important en el diagnòstic i el desenvolupament d’estratègies de prevenció i control d’infeccions. Els coneixements en aquesta àrea permeten implementar mesures adequades per evitar la propagació de malalties, incloent-hi l’ús responsable d’antibiòtics i la implementació de vacunes.
En aquest curs, explorarem els fonaments de la microbiologia clínica i la seva rellevància al camp de la salut. En acabar el curs, els participants hauran adquirit una comprensió sòlida de la microbiologia clínica i disposaran de coneixements suficients per tal de conversar amb solvència sobre les malalties infeccioses en la nostra societat.
Tota la docència serà donada per professors del Departament de Genètica i de Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat docent Sant Pau) que, a l’hora, són facultatius del Servei de Microbiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Això vol dir que son docents amb amplia experiència professional, tant en l’àmbit assistencial de la microbiologia clínica i les malalties infeccioses, com en el de l’ensenyament.

Objectius:

Es presentaran els conceptes bàsics de la microbiologia i parasitologia sanitària. Es parlarà dels diferents hàbitats on es troben els microorganismes, de com es transmeten i de com infecten, així com es descriurà quin són els mecanismes de defensa que tenim per fer front a les infeccions, les tècniques de laboratori que s’empren en el diagnòstic, els antimicrobians i les vacunes.

Adreçat a:

Població general. No calen coneixements previs.

PROGRAMA
1. Un món invisible però molt viu: descobrim els microbis. (Carme Muñoz)
2. D’on surten i com arriben? Els camins dels microbis fins a nosaltres. (Carme Muñoz)
3. Com ens defensa el cos? I per què són tan importants les vacunes? (Carme Muñoz)
4. El diagnòstic de les infeccions. Què fa un laboratori per saber què tenim? (Celso Soares Pereira)
5. Microbis llestos i camaleònics: com s’adapten i ens sorprenen. (Ferran Navarro)
6. Quan els microbis ens fan la guitza: com els combatem? (Alba Rivera)

Dia i hores:

Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

Hores lectives:

12 hores

Calendari:

febrer: 11, 18 i 25

març: 4, 11 i 18

Preu matrícula:

48€ / 36€ alumnes UNED

Idioma:

Català

Modalitat:

Presencial

Ponent:

Carme Muñoz Batet. Professora titular de la UAB
Celso Soares Pereira. Facultatiu del Servei de Microbiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Ferran Navarro. Catedràtic Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Alba Rivera Martínez. Professora associada Mèdica de la UAB

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

Concepcions filosòfiques de la tècnica. Treball, tecnologia i tragèdia

Concepcions filosòfiques de la tècnica. Treball, tecnologia i tragèdia

Qüestions com “les noves tecnologies” o “el futur del treball” que a tothom ens afecten tenen un important ressò en la reflexió filosòfica. Innovacions disruptives com ara la intel·ligència artificial o l’edició de gens i els xocs entre “tecnòfils” i “tecnòfobs” tenen greus implicacions que van des de dilemes morals a dubtes sobre els límits del coneixement, les quals ens obliguen a fer-nos preguntes sobre qui som i el nostre avenir. Amb tot, és un error creure que les problemàtiques implícites al respecte siguin radicalment noves o que només es puguin atendre amb informació “tècnica” d’avantguarda. Al darrere de les principals respostes i plantejaments de tot plegat hi ha filosofies més o menys nítides. Concretament, concepcions filosòfiques de la tècnica.

Objectius:

El principal objectiu del curs és entendre la dimensió filosòfica de la tècnica. “Què és la tècnica?” és la pregunta que fa de fil conductor. Això, al seu torn, es divideix en quatre objectius articulats entre si. Primer, aclarir conceptualment les distincions entre ‘instrument’, ‘tècnica’ i ‘tecnologia’ i d’altres relacionades com ‘mitjà’, ‘medi de sensacions’ i ‘medi de sentit’. Segon, atendre com cadascun d’aquests fenòmens implica concepcions de l’espai i graus d’agència que són radicalment històrics. Tercer, familiaritzar-se amb els principals filòsofs que han tractat aquestes qüestions (K. Marx, M. Heidegger, G. Simondon, etc.). Finalment, rellegir algunes tragèdies clàssiques (Prometeu, Antígona, etc.) i modernes (Faust, Frankenstein, etc.) sota aquestes reflexions.

Adreçat a:

El curs està especialment adreçat a estudiants tant de disciplines humanístiques interessats en les implicacions filosòfiques de la tècnica com de disciplines tècniques amb interessos humanístics en general i filosòfics en particular. El professorat de secundària i graduats universitaris amb aquests interessos també en poden treure profit. Amb tot, és obert a tothom qui tingui interès per la filosofia i, particularment, per la filosofia de la tècnica.

PROGRAMA

Sessió 1: Com “el fer” fa “l’és”. Dijous 12 de febrer
“Què hi ha” i “què he de fer” són les qüestions fonamentals de la filosofia teorètica i pràctica, respectivament. Amb tot, totes dues tenen implícita una qüestió històricament obviada, “què s’hi fa”, d’ordre poètic, que els grecs anomenaven “tecné”. A la primera sessió, exposarem la rellevància d’aquesta qüestió, les raons del seu oblit i com es construeix l’agència humana (“la consciència”, “el subjecte”, “l’ànima”, etc.) tot aclarint els conceptes principals del curs.

Sessió 2. De les tècniques tradicionals a la tecnologia. Dijous 19 de febrer
Qualsevol cosa implica un espai, un “tópos”. Això comporta que les accions i els fets estan sempre localitzats, que l’enlloc (és a dir, tota utopia) és superficial pel que fa a la qüestió de la tècnica, i que remeten a espais on s’experimenta i arrelen les experiències. A la segona sessió, exposarem per què aquesta qüestió és clau en la transició de les tècniques tradicionals a la tecnologia o tècniques contemporànies, tot aclarint les implicacions filosòfiques de la mecanització sistematitzant.

Sessió 3. Les condicions generals de la nostra civilització. Dijous 26 de febrer
La tecnologia és fonamental a la nostra civilització. D’acord al símil arquitectònic, els límits de qualsevol construcció depenen dels seus fonaments, els quals estableixen què s’hi fa i són bàsics i soterranis. Ara bé, com a construcció, la tecnologia també té fonaments. A la tercera sessió, exposarem què fonamenten la tecnologia i la nostra civilització, per què apareixen i com es desenvolupen fins a l’actualitat, tot explicant com revolucionen les concepcions de l’espai i del treball com no s’ha fet mai.

Sessió 4. Lectures de tragèdies modernes a la llum de la tecnologia. Dijous 5 de març
El mite clau en el context en què arrela la tècnica contemporània o tecnologia és el del progrés. Aquest mite implica que s’han de sacrificar els costums i els acords per tal d’assolir la bona vida, és a dir, fer que la vida tingui sentit, tot d’acord a la “destrucció creadora” que ens envolta i que aparentment no es pot aturar. A la quarta sessió, comentarem com aquestes idees es verbalitzen tràgicament en arquetips literaris com el Faust de Goethe i el Frankenstein de Mary Shelley.

Sessió 5. Una filosofia política de la tècnica. Dijous 12 de març
La tecnologia no ha existit sempre i encara genera dubtes, crisis i rebuigs. Ara bé, si la tecnologia implica alguna civilització corresponent, quin tipus de civilització és alternativa a la tecnologia? Aquesta qüestió implica aclarir-ne un parell d’interconnectades, a saber: com pensar alternatives sense caure en utopies i com és possible que apareguin i desapareguin les civilitzacions. A la quarta sessió, havent paït el contingut de les sessions anteriors, exposarem una filosofia política de la tècnica per tal de poder respondre raonadament aquestes preguntes.

Sessió 6. Lectures de tragèdies clàssiques a la llum de la tècnica. Dijous 19 de març
El mite clau en el context en què esdevé per primer cop la filosofia és el de la puresa. Aquest mite implica que hi ha coses que estan més enllà de la voluntat humana i que de les quals aquesta n’és deutora i ha de ser-ne conscient per tal d’entendre com és possible el món on viu. A la darrera sessió, comentarem com aquestes idees es verbalitzen tràgicament en arquetips literaris com el Prometeu de Plató i l’Antígona de Sòfocles.

Dia i hores:

Dijous de 16:00 a 17:30 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

febrer: 12, 19 i 26

març: 5, 12 i 19

Preu matrícula:

40€ / 30€ alumnes UNED

Idioma:

Català

Modalitat:

Presencial i Virtual en directe i diferit
Servei tècnic: 93 606 56 92

Ponent:

Joan Morro Delgado: Doctor en Humanitats i professor-tutor de Lògica i Ètica a la UNED

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a activitats i cursos

Per a més informació:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
activitats@barcelona.uned.es

 

Tardofranquisme (1969 – 1975) història, memòria i cinema

Tardofranquisme (1969 – 1975) història, memòria i cinema

Aquest curs proposa una anàlisi crítica del Tardofranquisme i de la seva incidència immediata en la Transició espanyola a través del cinema de ficció, entès com a font històrica, dispositiu cultural i espai de construcció de memòria col·lectiva. Lluny d’una lectura conciliadora del període, el curs posa l’accent en les formes de repressió visibles i invisibles, en les continuïtats del poder i en les fractures socials, polítiques i morals, prenent el període 1969–1975 com a eix històric que permet connectar passat i present.

A partir d’un corpus de 40 pel·lícules, el curs analitza com el cinema ha contribuït tant a contraposar relats alternatius a l’oficialisme del règim com a qüestionar-lo de manera progressiva mitjançant la sàtira, l’al·legoria, la metàfora i la reconstrucció històrica. El cinema esdevé així una eina privilegiada per analitzar com la dictadura franquista va intensificar les seves formes de dominació i repressió en el seu tram final i quina va ser la incidència en la dècada posterior a la mort de Franco.

Finalment, el curs aborda la manera com, al llarg dels darrers cinquanta anys, el cinema ha revisitat críticament aquest període clau, posant en qüestió els límits del relat hegemònic sobre el pas del Tardofranquisme a la Democràcia. D’aquesta manera, el curs es vincula als debats contemporanis sobre memòria històrica i democràtica, tot subratllant el paper central de la cultura audiovisual en la interpretació del nostre passat recent.

Objectius

• Analitzar el cinema com a eina privilegiada per a l’estudi del tardofranquisme i de les seves continuïtats polítiques, socials i culturals durant la Transició.
• Comprendre les diferents formes de repressió institucional, simbòlica, social i cultural presents en el tram final de la dictadura i en els primers anys de la democràcia.
• Desenvolupar una lectura crítica dels relats cinematogràfics sobre la Transició, posant en qüestió els discursos de normalització, reconciliació i oblit.
• Fomentar una reflexió activa sobre la memòria democràtica, els drets humans i el paper de la cultura audiovisual en la construcció del passat recent.
• Dotar l’alumnat d’eines per interpretar el cinema com a font històrica i com a espai de conflicte entre memòria, poder i representació.

Metodologia

• Projecció i anàlisi de fragments cinematogràfics seleccionats, contextualitzats històricament.
• Relació entre les fonts audiovisuals i el context polític, social i cultural del període estudiat.
• Enfocament participatiu, adaptat al públic adult i orientat a la reflexió crítica.

Adreçat a

Obert al públic en general

 

PROGRAMA

Bloc I. Dècada prodigiosa: pax franquista i desenvolupisme
En contraposició a la campanya commemorativa franquista dels “25 años de paz”, concebuda com una estratègia oficial de legitimació del règim que ocultava la repressió estructural, la manca de llibertats i les desigualtats socials persistents, el cinema espanyol va articular una representació crítica de les fractures i conflictes del franquisme sociològic, posant en qüestió l’aparença de normalitat i progrés projectada per la propaganda oficial.
Films de referència: Bienvenido Mr. Marshall (1953); El pisito (1959); Plácido (1961); El verdugo (1963); La guerre est finie (1966); La caza (1966); La piel quemada (1967).

Bloc II. Anys claustrofòbics: cinema de reconstrucció històrica (1969–1975)
Davant la persistència de la censura en els darrers anys del règim, alguns cineastes opten per un llenguatge al·legòric i metafòric com a via per expressar el malestar social, la incomunicació, el silenci imposat i les formes de repressió quotidiana i simbòlica pròpies del tardofranquisme.
El cinema d’aquest període retrata espais tancats —la família, el poble, el bosc, la cabina o l’interior domèstic— com a metàfores d’una societat asfixiada i mancada de llibertat d’expressió. A través d’aquestes representacions s’analitza el pes del passat, la memòria traumàtica de la Guerra Civil i la postguerra, així com la dificultat de construir projectes vitals en una societat bloquejada moralment i políticament.
Films de referència: La madriguera (1969); El jardín de las delicias (1970); La cabina (1972); Ana y los lobos (1973); Habla, mudita (1973); El espíritu de la colmena (1973); La prima Angélica (1974); El amor del capitán Brando (1974); Furtivos (1975).

Bloc III. “Atado y bien atado”: memòria cinematogràfica del postfranquisme
Aquest darrer bloc analitza com el cinema dels darrers cinquanta anys (1976–2025) ha representat la transició del tardofranquisme a la democràcia, abordant el projecte continuista de reforma política, la violència política i institucional, les continuïtats de l’Estat profund i la construcció del relat hegemònic de la Transició, així com les seves relectures i qüestionaments contemporanis.
Films de referència: El desencanto (1976); La guerra de papá (1977); La escopeta nacional (1977); Asignatura pendiente (1977); El diputado (1978); Operación Ogro (1979); El proceso de Burgos (1979); Siete días de enero (1979); El nido (1980); La fuga de Segovia (1981); Volver a empezar (1982); La muerte de Mikel (1984); Caso cerrado (1985); El disputado voto del señor Cayo (1986); El viaje a ninguna parte (1986); La noche más larga (1991); Sombras en una batalla (Mario Camus, 1993), Entre rojas (1995); Cuéntame cómo pasó (2001–2023); Buen viaje, excelencia (2003); Salvador (Puig Antich) (2006); 20-N: los últimos días de Franco (2008); Adolfo Suárez, el presidente (2010); Tarancón: el quinto mandamiento (2010); De la ley a la ley (2017); El Rey (2018); Anatomía de un instante (2025).

Bibliografia

• ALONSO BARAHONA, Fernando: El cine español en la era de Franco (1939-1975). Madrid: SND Editores, 2022.
• BREU I PANYELLA, RamoN: Tractar la memòria a l’aula a través del cinema. Memorial Democràtic, Eines Memòria, 7, Barcelona, 2015.
• BABIANO, José; GÓMEZ, Gutmaro; MÍGUEZ, Antonio; TÉBAR, Javier: Verdugos impunes. El franquismo y la violación sistemática de los derechos humanos, Barcelona, Pasado y Presente, 2018,
• GODICHEAU, François; MARCO, Jorge (eds.): El franquismo. Anatomía de una dictadura (1936-1977). Granada: Editorial Comares, 2025
• GUSTRÁN LOSCOS, Carmina: Tinieblas: El franquismo en el cine español (1975-2000). Madrid, Marcial Pons Ediciones de Historia, 2022.
• JUAN PAYÁN, MIGUEL: La historia de España a través del cine. Editorial Cacitel, Madrid, 2007.
• MATEOS LÓPEZ, Abdón: Franquismo y antifranquismo. Madrid: Eneida, 2022
• MUNIESA I BRITO, BERNAT: Dictadura y monarquía en España, de 1939 a la actualidad. Planeta, 1996.
• RUZAFA ORTEGA, Rafael (ed): La historia a través del cine. Transición y consolidación democràtica en España. Universidad del País Vasco. 2004

Dia i hores:

Dilluns de 18:00 a 19:30 hores

Hores lectives:

9 hores

Calendari:

febrer: 16 i 23
març: 2, 9, 16 i 23

Modalitat:

Presencial

Preu:

30€

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils

Ponent:

Xesco Montañez Zarcero. Historiador i cinèfil

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Tornar a cursos i activitats

Per a més informació:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils
Tel. matí: 93 753 96 60
Tel. tarda: 93 753 01 57