Select Page
Descobreix el món de la fotografia al mòbil

Descobreix el món de la fotografia al mòbil

Descobreix el món de la fotografia al mòbil

La invenció de la fotografia va formar part de la revolució industrial del segle XIX posant el retrat a l’abast de la burgesia. L’arribada de la fotografia mòbil ha suposat la democratització del 8è art. Tothom pot documentar un lloc, un esdeveniment o expressar-se a través d’imatges que poden crear-se en un sol clic.
L’avanç tecnològic de la fotografia mòbil ha professionalitzat aquesta eina i ja és comuna el seu ús entre fotoperiodistes i videógrafos. Però per a fer un ús professional de les cambres d’aquests dispositius és necessari conèixer el seu ús en la pràctica, així com entendre els paràmetres fotogràfics i poder utilitzar les càmeres dels mòbils en manera pro o manual.
Aquest és l’objectiu del curs, entendre l’ús de les cambres dels mòbils, així com els paràmetres fotogràfics de manera pràctica en cada sessió i crear un projecte de fotografia participativa de tipus documental o artístic sobre la ciutat de Sant Boi de Llobregat per a mostrar-ho a la resta de la comunitat.

Objectius:

 • Conèixer el funcionament bàsic de les càmeres dels dispositius mòbils en mode automàtic i professional
• Entendre els paràmetres bàsics de la tècnica fotogràfica: velocitat d’obturació, ISO i exposició.
• Conèixer aplicacions mòbils per l’edició fotogràfica

Adreçat a:

El curs va adreçat a aquelles persones interessades en millorar la seva tècnica fotogràfica utilitzant la càmera dels dispositius mòbils.

PROGRAMA

Totes les sessions tindran una part teòrica i una part pràctica
1. Fotografia mòbil mode automàtic: òptica, sensors i intel·ligència artificial.
2. Funcionament de la càmera del mòbil en mode manual. Velocitat d’obturació, exposició i ISO.
3. La llum, el color i la composició. Les regles fotogràfiques.
4. El poder de les imatges, ètica fotogràfica i edició
5. Tipus i estils fotogràfics.
6. Passejada fotogràfica.

Idioma:

Català/Castellà

Modalitat presencial

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Divendres de 10:30 a 12:00 hores

Calendari:

Febrer 16 i 23
Març 1 i 15
Abril: 5 i 12

Lloc:

UNED Sant Boi
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat

Ponent:

Elisabet Pedrosa Tapias. Fotògrafa especialitzada en fotografia terapèutica i gènere

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Tornar a oferta d’activitats

Més informació al Centre:

UNED Sant Boi de Llobregat
Equipament municipal L’Olivera
Pl. Montserrat Roig, 1 1a planta
08830 Sant Boi de Llobregat
info@santboi.uned.es

Conceptes bàsics per a una inicial comprensió de l’islam.Els –ismes de l’islam

Conceptes bàsics per a una inicial comprensió de l’islam.Els –ismes de l’islam

Conceptes bàsics per a una inicial comprensió de l’islam.Els –ismes de l’islam

Introducció:

Al llarg dels anys que fa que em dedico a estudiar i divulgar l’islam, m’he adonat que sempre és bo deixar ben clars, tot just començar, una sèrie de conceptes els quals són el pilar bàsic per iniciar-se en la bona comprensió de l’islam.
Termes com: “Gihadisme”, salafisme, Alà, xiïta, “integrisme”, talibans, “fonamentalisme” etc. Els hem escoltat o pronunciat alguna vegada. Però realment sabem el que volen dir? Coneixem la diferència entre ells? Això que semblaria fàcil de contestar, no ho és. Alguns conceptes apareixen com a sinònims o són mencionats arbitràriament quan alguns d’ells no existeixen ni en l’imaginari islàmic ni tampoc estan clars en el món occidental. El curs pretén posar fil a l’agulla per ser rigorosos, des del punt de vista etimològic, quan parlem sobre l’islam, perquè com deia una professora meva: La terminologia mai no és innocent.

Objectius:

Com el tema és difícil per la informació estigmatitzada que ens arriba dels mitjans de comunicació, doncs són les úniques fonts de coneixement per al públic en general, els objectius modestos per a aquest curs seran tres: 1) presentar una petita noció teòrica sobre la realitat de la llengua àrab. 2) corregir els probables errors de conceptes sobre certa terminologia islàmica. 3) posar de manifest les diferents maneres que existeixen d’entendre l’islam segons el país que ho professi.

 

Metodologia:

Classes teòriques, didàctiques i entretingudes combinades amb debats participatius. No es preveu cap activitat extra al cicle de sessions. No obstant això, si sorgís alguna proposta (exposició, conferència, etc.) es valoraria l’assistència.

PROGRAMA

dilluns, 26 de febrer.
Presentació.
El “bilingüisme” oral en la llengua àrab.
dilluns, 4 de març
Com, quan i per què neix la religió de l’islam. Principals actors: Muhammad i els Quraix.
dilluns, 11 de març
Conceptes fonamentals de l’islam: Com utilitzar el vocabulari i a quines fonts cal acudir (vocabulari religiós): xària, escoles jurídiques, xiisme, l’Alcorà…
dilluns, 18 de març
Conceptes fonamentals de l’islam: Com utilitzar el vocabulari i a quines fonts cal acudir (vocabulari polític): “gihadisme”, “integrisme”, “fonamentalisme”, islamisme, salafisme…
dilluns, 5 d’abril
Comparativa de la teoria estudiada en els casos de: Iran, Uzbekistan, Aràbia Saudita.
dilluns, 12 d’abril
Aclariments, resum i conclusions.

Bibliografia General

Si algun alumne decideix aprofundir en un tema determinat, al final de cada classe proposaria una selecció bibliogràfica específica.
Obra genèrica:
Bramon, Dolors: “Obertura a l’islam”. Ed. Cruïlla. Vàries edicion

Hores lectives:

30 hores

Dies i hora:

Dilluns de 18:00 a 19:30 horas

Calendari:

Febrer: 19, 26
Març: 4, 11, 18
Abril: 8

Lloc:

UNED Cabrils
Espai Can Pepito Maco
Mestre J.Jambert, 4
08348 Cabrils

 

Idioma:

Català

Ponent:

Jordi Belloso. Professor-tutor d’UNED Cabrils

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altre tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

 

Tornar a oferta d’activitats

Més informació al Centre:

UNED Cabrils
OAC
C/Domènec Carles, 1
08348 – Cabrils
93 753 96 60

Los enamoramientos

Los enamoramientos

Los enamoramientos

Inici » Febrer » Pàgina 2

Aquest mes llegim:

Los enamoramientos de Javier Marías

Editorials:

Alfaguara (*)

Per què hem triat aquest llibre?

– Perquè cada any intentem acostar-nos a una obra clàssica en el sentit més ampli del terme: aquells llibres que perduraran en el temps i continuaran dient-nos coses encara que passi el temps. Aquesta novel.la, estem convençuts, és un d’ells.
-Perquè Javier Marías és un important autor europeu, possiblement dels més considerats de finals de segle i mai ens havíem acostat a la seva obra, tenint-la tan propera.
-Perquè la novel.la, com totes les del autor, aborda d’una manera molt subtil molts dels temes fonamentals per l’home: l’amor, la mort, el destí, la culpa…
-Perquè, sorprenentment, és l´única obra de Marías la protagonista de la qual és una dona i en una obra tan extensa sorprèn i causa curiositat. Se n’ha sortit? No? En parlem?
-Perquè, com és habitual en l’autor, els personatges són alhora propers i estranys, ens sentim capaços d’entendre’ls i, al mateix temps, tenim una sensació de llunyania que ens el fa inexplicables. I això resulta atractiu per un lector.
-Perquè l’autor és un artesà de la llengua i cada frase està escrita amb precisió i rigor en la forma i en el fons.
-Perquè d’en Marías s’ha parlat molt de com es capaç d’iniciar totes les novel.les d’una manera que obliga al lector a continuar, i aquesta no és una excepció. Només cal que ens acostem a les primeres línies que transcrivim aquí mateix. Qui pot deixar de llegir un llibre que comença així?
(*) El podeu trobar també a l’EBibli

Per saber-ne més:

Un passeig per la pàgina de Javier Marías

Javier Marías parla de l’amor i l’enamorament.

Una llarga trobada a l’Institut Cervantes amb Javier Marías

Una entrevista a Página2 de Tve2

Un tastet....

I
La última vez que vi a Miguel Desvern o Deverne fue también la última que lo vio su mujer, Luisa, lo cual no dejó de ser extraño y quizá injusto, ya que ella era eso, su mujer, y yo era en cambio una desconocida y jamás había cruzado con él una palabra. Ni siquiera sabía su nombre, lo supe sólo cuando ya era tarde, cuando apareció su foto en el periódico, apuñalado y medio descamisado y a punto de convertirse en un muerto, si es que no lo era ya para su propia conciencia ausente que nunca volvió a presentarse: lo último de lo que se debió de dar cuenta fue de que lo acuchillaban por confusión y sin causa, es decir, imbécilmente, y además una y otra vez, sin salvación, no una sola, con voluntad de suprimirlo del mundo y echarlo sin dilación de la tierra, allí y entonces. Tarde para qué, me pregunto. La verdad es que lo ignoro. Es sólo que cuando alguien muere, pensamos que ya se ha hecho tarde para cualquier cosa, para todo —más aún para esperarlo—, y nos limitamos a darlo de baja. También a nuestros allegados, aunque nos cueste mucho más y los lloremos, y su imagen nos acompañe en la mente cuando caminamos por las calles y en casa, y creamos durante mucho tiempo que no vamos a acostumbrarnos. Pero desde el principio sabemos —desde que se nos mueren— que ya no debemos contar con ellos, ni siquiera para lo más nimio, para una llamada trivial o una pregunta tonta (‘¿Me he dejado ahí las llaves del coche?’, ‘¿A qué hora salían hoy los niños?’), para nada. Nada es nada. En realidad es incomprensible, porque supone tener certidumbres y eso está reñido con nuestra naturaleza: la de que alguien no va a venir más, ni a decir más, ni a dar un paso ya nunca —para acercarse ni para apartarse—, ni a mirarnos, ni a desviar la vista. No sé cómo lo resistimos, ni cómo nos recuperamos. No sé cómo nos olvidamos a ratos, cuando el tiempo ya ha pasado y nos ha alejado de ellos, que se quedaron quietos.
Pero lo había visto muchas mañanas y lo había oído hablar y reírse, casi todas a lo largo de unos años, temprano, no demasiado, de hecho yo solía llegar al trabajo con un poco de retraso para tener la oportunidad de coincidir con aquella pareja un ratito, no con él —no se me malentienda— sino con los dos, eran los dos los que me tranquilizaban y me daban contento, antes de empezar la jornada. Se convirtieron casi en una obligación. No, la palabra no es adecuada para lo que nos proporciona placer y sosiego. Quizá en una superstición, aunque tampoco: no es que yo creyera que me iba a ir mal el día si no compartía con ellos el desayuno, quiero decir a distancia; era sólo que lo iniciaba con el ánimo más bajo o con menos optimismo sin la visión que me ofrecían a diario, y que era la del mundo en orden, o si se prefiere en armonía. Bueno, la de un fragmento diminuto del mundo que contemplábamos muy pocos, como pasa con todo fragmento o vida, hasta la más pública o expuesta. No me gustaba encerrarme durante tantas horas sin haberlos visto y observado, no a hurtadillas pero con discreción, lo último que habría querido era hacerlos sentirse incómodos o molestarlos. Y habría sido imperdonable ahuyentarlos, además de ir en perjuicio mío. Me confortaba respirar el mismo aire, o formar parte de su paisaje por las mañanas —una parte inadvertida—, antes de que se separaran hasta la siguiente comida, probablemente, que tal vez ya era la cena, muchos días. Aquel último en que su mujer y yo lo vimos, no pudieron cenar juntos. Ni tan siquiera almorzaron. Ella lo esperó veinte minutos sentada a una mesa de restaurante, extrañada pero sin temer nada, hasta que sonó el teléfono y se le acabó su mundo, y nunca más volvió a esperarlo.

Data:

29 de febrer de 2024
de 18:00 a 20:00 hores

Idioma:

Català

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Coordina l’activitat:

Glòria López Forcén

Espai on es realitza:

Aules 6 – 7

Aquesta activitat (gratuïta) requereix inscripció prèvia:

Inscriu-te

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es