Arte y sociedad. Cataluña frente a los primeros “ismos” europeos
Arte y sociedad. Cataluña frente a los primeros “ismos” europeos
Des que William Turner, a mitjan segle XIX amb l’ajuda d’una tècnica revolucionària, ens proposava uns paisatges controvertits que, més que la naturalesa, mostraven un estat d’ànim, fins que Marcel Duchamp, a principis del segle XX, ens va presentar a un simple urinari industrial, un objet trouvé, com a obra d’art, molts assumptes es barregen en un art que ja podem definir com a “art del nostre temps”.
Des que Renoir ens mostrava a una societat burgesa despreocupada, divertint-se a Montmartre, fins que Pollock va començar a ballar tirant pintura sobre els seus enormes llenços, alliberant-se d’aquella manera dels lligams burgesos, les relacions entre Art i Poder han anat modificant-se fins a trencar-se per complet en moltes ocasions.
Des de rebutjar qualsevol tipus de referència figurativa de la mà de l’avantguarda russa, fins a tornar a interessar-se per ella amb el Surrealisme, les propostes artístiques de principis del segle passat se succeeixen l’una a l’altra amb una velocitat, moltes vegades, difícil d’assumir.
Com respon l’art català a aquests reptes? Quina és la relació dels artistes catalans amb els seus col·legues europeus i quin amb el poder burgès? Existeixen intents cap a l’autonomia de l’art en la zona?
PROGRAMA
PRIMERA PART
1. LA RUPTURA DE LA TRADICIÓ A. Alemanya i Anglaterra en la primera meitat del segle XIX. El Romanticisme de Friedrich i Turner
2. LA RUPTURA DE LA TRADICIÓ B. França i Espanya. Géricault, Delacroix i el cas de Goya
3. UNA REVOLUCIÓ PERMANENT. Del Realisme a l’Impressionisme
4. ELS SALONS DELS REBUTJATS
5. TRES CASOS INCLASSIFICABLES. Cézanne, Van Gogh, Gauguin
6. A COP DE MARTELL I CISELL. Rodin
7. EL MODERNISME i/o ART NOUVEAU
8. FAUVISME. Una proposta que no preocupa molt als espanyols
9. ELS PRIMERS PASSOS CAP A L’AUTONOMIA. Expressions fora del poder. De l’Expressionisme a l’Expressionisme abstracte.
SEGONA PART
10. CATALUNYA A la fi del XIX. Des de l’Escola de la Llotja al Saló Parés.
11. L’ARTISTA BOHEMI. Cases, Rusiñol, Mir… “quatre gats” més i entre ells, Picasso
12. PARIS – BARCELONA. Un recorregut que deixa marques.
13. LA PETJADA DE COURBET A LA CIUTAT COMTAL I ELS IMPRESSIONISTES CATALANS
14. CATALUNYA A principis del s. XX. Una nova classe social en cerca d’una imatge. El Modernisme arquitectònic català enfront del moviment modern internacional.
15. LA BURGESIA CATALANA I EL COL·LECCIONISME ARTÍSTIC PRIVAT. El naixement d’un museu “nacional”
Bibliografia
Antigüedad, Mª. D. y Aznar, S. (1998). El siglo XIX. El cauce de la memoria. Istmo.
Argan, G. C. (1998). El arte moderno. Del Iluminismo a los movimientos contemporáneos. Akal.
Argullol, R. (2006). La atracción del abismo. Un itinerario por el paisaje romántico. Acantilado.
Arnaldo, J. (2005). Estilo y Naturaleza. La obra del arte en el Romanticismo alemán. Antonio Machado ediciones.
Aznar Almazán, Y. y López Díaz, J. (2014). Introducción a la historia del arte. Editorial universitaria Ramón Acedes.
Bassegoda, B. (ed.). (2007). Col.leccionistes, Col.leccions i Museus. Episodis de la història del patrimonio artístic de Catalunya. Memoria Artium.
Burke, E. (2014). De lo sublime y lo bello. Alianza.
Calvo Serraller, F. (1995). La imagen romántica de España. Alianza.
Carbonell, J.A. et alii. (1994). Cien años de paisajismo catalán. Centenario de la muerte de Lluís Rigalt, Ramón Martí Alsina y Joaquim Vayreda. MNAC.
Chipp, H. B. (1995). Teorías del arte contemporáneo. Akal.
D’Ors, E. (2002). Cincuenta años de pintura catalana. Assaig.
Focillon, H. (1927). La peinture au XIXe siècle: Le retour à l’Antiquité, le Romanticisme. De Klarna.
Folch i Torres, J. (1962). “Los primeros “cuadros de género” en la pintura barcelonesa” en Destino, 1278, pp. 22-24.
Fontbona, F. (1983). “L’Art català. Del Neoclasicisme a la Restauraciò, 1808-1888” en, Miralles, F. (ed.): L’Art Català. Edicions 62.
Garrut, J. Mª (1974). Dos siglos de pintura catalana. XIX-XX. Ibérico europea de ediciones.
Gombrich, E.H. (2006). La Historia del Arte. Debate.
Guasch, A.M. (2009). El arte del s. XX en sus exposiciones, 1945-2007. Serbal.
Hartt, F. (1989). Historia de la pintura, escultura y arquitectura. Akal.
Haskell, F. (1993). History and its Images. Art and the interpretation of the past. Yale.
Jardí, E. (1978). “Cataluña II. Arte. El Romanticismo, el Realismo y tendencias eclécticas” en Tierras de España. Noguer S.A.
Jiménez-Blanco, M.D. (2008). “Variaciones de lo apocalíptico. Expresionismo abstracto e informalismo” en Maderuelo, J. Medio siglo de arte. Últimas tendencias, 1995 – 2005. Abada.
Marchán Fiz, S. (2010). La disolución del clasicismo y la construcción de lo moderno. Universidad de Salamanca.
Miralles, F. (ed.) (1983). Història de L’Art català. Edicions 62.
VV. AA (2008). Artistes catalans. Pintors. Romanticisme i Realisme en el segle XIX. Nova Catalunya.
Hores lectives
30 hores
Dia i hores:
Dimarts de 9:00 a 11:00hores
Calendari:
Febrer: 13, 20 i 27
Març: 5, 12 i 19
Abril: 2, 9, 16, 23 i 30
Maig: 7, 14 i 28
Juny: 11
Lloc:
UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
Idioma:
Castellà
Ponent:
Ioannis Mouratidis: Professor tutor de la UNED Sènior
Inscripció:
Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.
Tornar a oferta Sènior
Per a més informació al centre:
UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es
