Select Page
Ètica i modernitat

Ètica i modernitat

Ètica i modernitat

Aquest curs presenta una panoràmica general sobre les diferents tradicions ètiques que s’han configurat arran dels dilemes morals contemporanis. Al llarg de sis sessions, aclarirem què són la filosofia moral, els processos de modernització, les ètiques de la gestió i de la virtut, així com repassarem les principals respostes als problemes relatius a la llibertat, la justícia i els valors i com afecten les noves tecnologies a tot plegat. L’objectiu general del curs és assolir una mirada crítica i pràctica sobre el món en què estem implicats.

PROGRAMA

Sessió 1: Què és l’ètica?
La sessió inicial del curs té com a finalitat aclarir els conceptes generals de l’ètica. Això implica aclarir les distincions fonamentals entre l’ètica com a moral i com a filosofia moral i, dintre d’aquesta, les que hi ha entre plantejaments teleològics i deontològics. Com a síntesi clau per a la resta del curs, reflexionarem sobre el significat de “la pregunta radical”.

Sessió 2: Què és la modernitat?
L’ètica es basteix sobre “la pregunta radical” i això sempre implica la nostra ubicació, on som, amb qui convivim i a qui afecten les decisions que prenem. Tot això porta a que haguem d’aclarir que són els processos de modernització, així com la seva relació amb el capitalisme, la religió i el realisme moral. Introduirem també la teoria dels paradigmes tecnoeconòmics.

Sessió 3: Ètiques deontològiques
Els processos de modernització porten l’autonomia, el cosmopolitisme jurídic i l’Estat Social i Democràtic de Dret al nucli de l’ètica. Qui les dona un fonament filosòfic és Immanuel Kant tot elaborant una concepció original de la deontologia moral. Per entendre aquest plantejament, comentarem l’imperatiu categòric, l’impacte que ha tingut en la idea dels Drets Humans i rellevants versions contemporànies d’aquesta filosofia.

Sessió 4: L’utilitarisme
El triomf de la Revolució Industrial a Anglaterra va anar acompanyat de la creixent valorització social de l’eficàcia i l’eficiència. Això tindrà una formalització especial en l’utilitarisme teoritzat per autors com Jeremy Bentham i John Stuart Mill. Les conseqüències generals que comporta per a l’ètica tenen a veure especialment amb la reconsideració de la teleologia pràctica i el pacient moral.

Sessió 5: Concepcions modernes de la virtut
El predomini de les ètiques de la gestió en l’acadèmia contemporània arrelada en paral·lel a l’ascendent presència del nihilisme psicologista, el legalisme burocràtic i els protocols d’experts davant els dilemes morals ha revifat les ètiques de la virtut. Lluny de constituir una escola, són una resposta crítica a la deontologia i l’utilitarisme i un intent general per repensar la comunitat.

Sessió 6: Ètica i Intel·ligència Artificial
Per a concloure el curs, revisarem les tres tradicions vigents de la filosofia moral en relació al que s’ha presentat com el criteri d’una nova era: la Intel·ligència Artificial. Comentarem l’actualitat de totes tres i possibles respostes als dilemes morals que poden esdevenir arran del nou paradigma tecnoeconòmic, com ara replantejar idees com la responsabilitat, la delegació i el treball.

Bibliografia General

Aristóteles. Ética a Nicómaco. Alianza.
Boladeras, M. ¿Puede la bioética poner límites a la ciencia?. Tecnos.
Coeckelbergh, M. Ética de la Inteligencia Artificial. Cátedra.
Cortina, A. Ética mínima. Tecnos.
Gabriel, M. Ética para tiempos oscuros. Valores universales para el siglo XXI. Pasado y Presente.
Kant, I. Fonamentació de la metafísica dels costums. La butxaca.
MacIntyre, A. Ética en los conflictos de la modernidad. Sobre el deseo, el razonamiento práctico y la narrativa. Rialp.
Mill, J. S. Sobre la llibertat. Edicions de la ela geminada.
Nussbaum, M. La tradición cosmopolita. Paidós.
Pérez, C. Revoluciones tecnológicas y capital financiero. La dinámica de las grandes burbujas financieras y las épocas de bonanza. Siglo XXI.
Putnam, H., & Habermas, J. Normas y valores. Trotta.
Rawls, J. Una teoria de la justícia. Accent.
Sandel, M. Justicia. ¿Hacemos lo que debemos? Debate.
Savulescu, J. ¿Decisiones peligrosas? Una bioética desafiante. Tecnos.
Schneider, S. Inteligencia Artificial. Una exploración filosófica sobre el futuro de la mente y la conciencia. Koan.
Schumpeter, J. A. Capitalismo, socialismo y democracia. Página indómita.
Véliz, C. Privacidad es poder. Datos, libertad y vigilancia en la era digital. Debate.
Williams, B. La ética y los límites de la filosofía. Cátedra.
Zolo, D. Democracia y complejidad. Un enfoque realista. Nueva Visión.
Zuboff, S. La era del capitalismo de la vigilancia. La lucha por un futuro humano frente a las nuevas fronteras del poder. Paidós.

 

Idioma:

Català

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dilluns de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Setembre: 18

Octubre: 2, 9, 16, 23 i 30

Ponent:

Joan Morro. Professor tutor UNED Sènior

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Tornar a oferta virtual

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

Henry Thoreau i la desobediència civil

Henry Thoreau i la desobediència civil

Henry Thoreau i la desobediència civil

Henry D. Thoreau va ser un escriptor, poeta i pensador nord-americà, d’origen purità i tendència transcendentalista, considerat un dels creadors de la literatura dels Estats Units. Va néixer a Concord, Massachusetts, el 1817, i va morir el 1862. La seva obra més coneguda dins la literatura nord-americana és Walden, o la vida als boscos, en la qual reflexiona brillantment entorn la vida senzilla i lluny de la tecnologia, en els boscos on habitava; tota una premonició davant dels temps que ens toca viure actualment. Però Thoreau és molt més conegut encara en els cercles pacifistes d’arreu per ser el pare de la teoria de la desobediència civil contemporània. Fou determinant per la influència que exercí sobre dos figures essencials del pacifisme i la noviolència: Leon Tolstoi i Mahatma Gandhi. El filòsof i escriptor de Concord va ser la màxima influència del pacifisme contemporani perquè el més rellevant que va escriure, en termes sòcio-polítics, va ser la seva obra Sobre la Desobediència Civil. La sentència més paradigmàtica de Henry Thoreau és aquesta: “En un món injust, el lloc adient per a l’home just és la presó”. Thoreau considerava que davant la injustícia, si som lliures i no perseguits és perquè en som col·laboradors o bé la tolerem; si estiguéssim realment en contra d’ella –argumenta Thoreau-, hauríem d’estar desobeint les lleis que la mantenen i, per tant, hauríem de ser a la presó per desobeir les lleis injustes. L’argument és ben lògic i clar. I a partir d’ell, elabora la seva teoria de la desobediència civil que van portar a terme molts altres líders socials i polítics del segle XX, com Mahatma Gandhi o Martin L. King.

PROGRAMA

1. Introducció al personatge, l’obra general i el llibre de lectura.
2. Lectura i debat sobre els capítols de la 1a part: Thoreau, l’incivilitzat. Una vida sense principis (pàgs. 7 a 40).
3. Lectura i debat sobre els capítols de la 2a part: Desobediència civil. L’esclavatge a Massachusetts (pàgs. 41 a 80).
4. Lectura i debat sobre els capítols de la 3a part: Apologia del capità Brown. Carta a Blake (pàgs. 81 a 108).
5. Lectura i debat sobre els capítols de la 4a part: Un passeig d’hivern. Caminar (pàgs. 109 a 160).
6. Lectura i debat sobre els capítols de la 5a part: On vivia i per a què. Sons. Conclusió. Amistat (pàgs. 161 a 207).

Bibliografia General

THOREAU, Henry D., Desobediencia civil y otros escritos, Alianza Editorial, Barcelona, 2012.
THOREAU Henry D., Walden, la vida en los bosques, Errata Naturae Editores, Madrid, 2013.
CASADO DA ROCHA, A., Thoreau, biografía esencial, Ediciones Acuarela, Madrid, 2004.
FALCÓNY TELLA, M.J., El ciudadano frente a la ley, Madrid, Ciudad Argentina, 2004.
GONZÁLEZ MARSAL, C., Desobediencia civil: Volviendo a Thoreau, Gandhi y M.L.King, en Foro, Nueva época, núm. 11-12/2010: 147-191.
MORA ALTAMIRANO, E., Desobediencia civil: de Thoreau a Gandhi y Martin Luther

Idioma:

Català

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dimarts de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Setembre: 19 i 26

Octubre: 3, 10, 17 i 24

Ponent:

Xavier Garí de Barbarà Dr. en Història Contemporània. Investigador en Història de la Paz y Noviolència

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Tornar a oferta virtual

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es

La “etapa heroica” del Futurismo italiano

La “etapa heroica” del Futurismo italiano

La “etapa heroica” del Futurismo italiano

En aquest curs us proposem aprofundir en la “etapa heroica” del Futurisme italià, entre 1909 i 1916, quan aquest moviment de les avantguardes artístiques de la primera meitat del segle XX va aconseguir la seva màxima difusió a nivell internacional.

Examinarem les estratègies que els protagonistes del Futurisme italià van utilitzar per a aconseguir aquest objectiu i convertir el seu “isme” en el primer moviment artístic de masses. Detallarem el context històric i els múltiples àmbits (literatura, pintura, escultura, arquitectura, fotografia, cinema, política, etc.) en els quals es va emmarcar la seva actuació. Finalment, ens centrarem en l’anàlisi i comparació de la producció plàstica d’alguns dels màxims exponents del Futurisme italià com Boccioni, Balla, Carrá i Severini.

PROGRAMA

1. El Futurisme italià com a moviment artístic de masses: context històric, característiques i estratègies de difusió.
2. Art-vida: àmbits d’actuació del Futurisme italià.
3. La realitat com a canvi: Boccioni i la durée de Bergson (pintura).
4. La realitat com a canvi: Boccioni i la durée de Bergson (escultura).
5. Art, ciència i tecnologia: Balla i la cronofotografía.
6. Del Futurisme al “retorn a l’ordre”: Carrá i Severini.

Bibliografia General

AA.VV., El Universo Futurista 1909-1936, catálogo de la exposición, Buenos Aires,
Proa, 2010.
AA.VV., Vanguardia italiana de entreguerras: futurismo y racionalismo, catálogo de la exposición, València, IVAM, 1990.
CALVESI, M., La Metafísica schiarita, da De Chirico a Carrà, da Morandi a Savinio, Milán, Feltrinelli, 1982 (ed. en castellano: Madrid, Visor, 1990).
COEN, E. et al., Futurismo 1909-1916, catálogo de la exposición, Barcelona, Museu Picasso, 1996.
DRUDI, M., FIORI, T., (eds.), Archivi del Futurismo, Roma, De Luca, 1986.
MARINETTI, F.T., Manifiestos y textos futuristas, Barcelona, ed. del Cotal, 1978.
MAS, R. (ed.), Dossier Marinetti; preàmbul, introducció i selecció, Barcelona, ed. P.P.U., 1994.
TISDALL, C., BOZZOLLA, A., Futurism, London, Thames and Hudson, 1977.

Al llarg del curs es proporcionaran ulteriors recursos específics.

Idioma:

Castellà

Modalitat virtual

Servei tècnic virtual: 93 606 56 92

Hores lectives:

9 hores

Dia i hora:

Dimecres de 16:00 a 17:30 hores

Calendari:

Setembre: 20 i 27

Octubre: 4, 11, 18 i 25

Ponent:

Michela Rosso. Llicenciada en Conservació dels Béns Culturals por la Universitá degli Studi di Udine (Itàlia) i Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona amb una Tesi titulada “Joaquín Torres-García y el Universalismo Constructivo: el sentido primordial del arte”, dirigida per la Dra. Lourdes Cirlot. Des de 2010 treballa com professora Associada del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. La seva activitat com a docent, investigadora i divulgadora se centra principalment en les avantguardes artístiques de la primera meitat del segle XX.

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra tipus de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada

 

Tornar a oferta virtual

Més informació al Centre:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 Barcelona
93 396 80 59
activitats@barcelona.uned.es