Select Page
Cinema d’aventures

Cinema d’aventures

Cinema d’aventures

La variada imatgeria del gènere cinematogràfic d’aventures és sens dubte un dels problemes amb els que ens trobem a l’hora d’intentar aconseguir una definició escaient per un territori tan singular.

A diferència d’altres gèneres com el western o el cinema negre, el cinema d’aventures es caracteritza per una naturalesa expansiva, capaç de recórrer diferents èpoques històriques i plantejar

múltiples referents. En aquest aspecte veiem com, per una banda, les fonts literàries de les que es nodreix inclouen l’epopeia homèrica, els llibres de cavalleria, les sagues nòrdiques, el món medieval romàntic de Walter Scott, els fulletons de capa i espasa de Dumas, els pirates de Robert L. Stevenson, D’Emilio Salgari i Rafael Sabatini, el mar de Herman Melville i Joseph Conrad, les aventures colonials escrites per Percival Christopher Wren i Rudyard Kipling, els misteris de Rider Haggard i la selva d’Edgar Rice Burroughs… I, per altre banda, com a conseqüència lògica d’aquest aspecte, tenim un atles de les meravelles en el que es dibuixen línies que connecten l’Europa mítica i històrica amb els Mars del Sud, Maracaibo, el Carib, Bagdad, el Congo, l’Amazones, Haití i fins i tot amb el centre de la terra.

A tota aquesta exuberància temàtica i gloriosa geografia, que convida a la dispersió i que ens porta a pensar que estem davant d’un super gènere, que inclouria sota la seva òrbita múltiples subgèneres, cal oposar-li, malgrat tot, l’homogeneïtat d’una trama arquetípica, que té en els processos d’iniciació i maduresa i en els arguments de la recerca i el viatge els seus principals pilars.  Estructura primigènia sobre la que es basaran la majoria de relats d’aventures. Estructura que aniria més enllà de la idea d’aventura per enfonsar-se en el simbòlic i el mític per retornar-nos el reflex de l’humà tal i com ens ho expliquen textos tan emblemàtics com Morfologia del conte de Vladimir Propp i L’heroi de les mil cares de Joseph Campbell. D’aquestes obres en parlarem en els inicis del curs.

Un altre dels elements que desenvoluparem durant el curs, part consubstancial al cinema d’aventures, és el gust per la narració en estat pur, el plaer d’aconseguir un relat que és conscientment excepcional i que ha d’arribar amb eloqüència als oients, lectors i espectadors.

Relat eco i matèria de llocs llunyans i salvatges, antítesis d’allò que és quotidià, ple de color, misteri i poesia vital, poblat d’herois i canalles, filibusters, cavallers errants, espadatxins, caçadors, mariners passerells, capitans intrèpids i dones pirata.

I al final, el cinema, l’anàlisi detallat de la dramatúrgia de l’aventura i la seva posada en escena, a través dels seus cineastes principals, sense deixar de banda els artesans il·lustres, observant el ritme de les seqüència, el color i la composició dels enquadraments i la seva excel·lència cinematogràfica.

PROGRAMA

Què és el cinema de gènere? Cap a una definició del cinema d’aventures. Mites i rituals de pas. El relat arquetípic. Trames universals característiques de l’aventura. El viatge, la recerca i la iniciació. Els protagonistes de l’aventura i la seva evolució.

L’antiguitat. L’Odissea. Jason i els argonautes. El panteó heroic grecollatí. La representació de l’antiguitat clàssica a través del cinema Peplum

El món medieval. Les narracions medievals. La Matèria de Bretanya: mite i llegenda del rei Artús. Chrétien de Troyes. Els llibres de cavalleria. Les novel·les de Walter Scott. El cicle d’aventures medievals de la  Metro-Godwyn-Mayer. Robin dels boscos:  Douglas Fairbanks, Errol Flynn y Sean Connery. Els vikings, el Príncip Valent i Valhalla Rising.

L’illa i el naufrag: un univers tancat. Robinson Crusoe. L’Illa misteriosa. El señor de les mosques.

Pirates, corsaris i tresors perduts.  Robert L. Stevenson i L’illa del tresor. Dones pirates: Jean Peters, Maureen O´Hara i Les llobes de mar de Zoe Valdes. El pirata Errol Flynn: El Capità Blood i El falcó dels mars. Altres pirates: Vent a les veles.

Espadatxins i justiciers. Els mosqueters d’Alexandre Dumas. Les intrigues de palau de Anthony Hope: El presoner de Zenda.  Rafael Sabatini: Scaramouche. Stewart Granger: del comediant espadatxí al bell tenebrós de Moonfleth. La maledicció de Capistrano: el «Zorro», un justicier emmascarat.

Els perills del mar.  Herman Melville i Moby Dick. John Huston i Ray Bradbury: perseguint la balena. El fons dels oceans: Vint mil llegües de viatge submarí. Tots els mars de Joseph Conrad. Raoul Walhs: l’aventura a les seves mans. El tauró estiuenc de Steven Spielberg. Patrick O´Brian: Master and Commander: A l’altre costat del món. Els treballadors del mar: La turmenta perfecta.

Aventures colonials. Escriptors:  Rudyard Kipling, Percival Christopher Wren, Alfred E.A. Mason, Emilio Salgari. Pel·lícules: Els tres sergents bengalís, Beau Geste, Les quatre plumes, El capità King, Zulú, Sandokan, L’home que va poder regnar.

Àfrica, selves, rius i mons perduts.  Edgar Rice Burroughs i Tarzán de los micos. Les pel·lícules de Johnny Weissmüller. H. Rider Haggard: Les mines del rei Salomó. Viatjar a El cor de les tenebres. Caçar feres amb Howard Hawks: Hatari. Dones intrèpides. Els jocs africans d’Ernst Jünger. Memòries d’Àfrica:  Karen Blixen i Denys Finch Hatton.  Richard Francis Burton a Les Muntanyes de la Lluna. El món perdut: de Conan Doyle a Steven Spielberg.

Últimes aventures. La nostalgia aventurera dels vuitanta: les aventures d’Indiana Jones. Brendan Fraser contra les mòmies. Personatges de videojoc: Lara Croft. Atraccions de Disney: Els pirates del Carib.

Bibliografia

BALLÓ, Jordi, Pérez, Xavier (1995) La semilla inmortal. Anagrama. Barcelona.

CAMPBELL, Joseph (2020) El héroe de las mil caras. Atalanta. Gerona.

COMA, Javier (1994) Diccionario del cine de aventuras. Plaza & Janés. Barcelona.

FREIXAS, Ramón, BASSA, Joan (2008) El cine de aventuras. Notorious ediciones. Madrid.

JÜNGER, Ernst (2004) Juegos africanos. Tusquets editores. Barcelona

LATORRE, José María (1995) La vuelta al mundo en 80 aventuras. Libros Dirigido. Barcelona

SANCHEZ-ESCALONILLA, Antonio (2002) Guion de aventura y forja del héroe. Ariel Cine.  Barcelona.

SAVATER, Fernando (1986) La infancia recuperada. Alianza/ Taurus. Madrid.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Divendres de 09:00 a 11:00 hores

Calendari:

Setembre: 16, 23, 30
Octubre: 7, 14, 21, 28
Novembre: 4, 11, 16, 23
Desembre: 2, 16
Gener: 13, 20

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Castellà

Ponent:

Salvador Bernabé professor-tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

MirART. Art modern

MirART. Art modern

MirART. Art modern. Renaixement, Barroc i Neoclassicisme

L’objectiu d’aquest curs és oferir una visió de la història de l’art de l’edat moderna (segles XV -XIX), moment en què apareixen alguns moviments artístics essencials com el renaixement, el barroc i el neoclassicisme.

No es tracta de desenvolupar una història de l’art exhaustiva, sinó de fer un recorregut visual per les característiques bàsiques de cada tendència, centrant-nos en l’anàlisi de dues o tres peces de cadascuna de les principals arts (arquitectura, escultura i pintura), a més de completar el tema parlant d’una ciutat europea on es troba majoritàriament art del període a comentar. Amb aquest recorregut per Europa veurem tres dels principals focus artístics de l’art modern: Florència, Roma i París.

També hem previst una sortida al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per veure in situ obres d’art del període que estem estudiant.

PROGRAMA
  1. Alguns aspectes generals de la Història de l’Art. Situació cronològica, iconogràfica i metodològica. Presentació del programa.
  1. Renaixement. Quattrocento. Característiques. Arquitectura: Santa Maria dei Fiore de Brunelleschi i Santa Maria Novella d’Alberti. Escultura: David de Donatello.
  1. Renaixement. Quattrocento. Pintura: Díptic de Montefeltro de Piero della Francesca. Florència.
  1. Renaixement. Cinquecento. Característiques. Arquitectura: San Pietro in Montorio de Bramante. Escultura: Moisès i La Pietà de Miquel Àngel.
  1. Renaixement. Cinquecento. Pintura: Escola d’Atenes de Rafael i la Capella Sixtina de Miquel Àngel.
  1. Barroc. Característiques del barroc italià. Arquitectura: Plaça de Sant Pere de Bernini i San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini.
  2. Barroc. Escultura: Èxtasi de Santa Teresa i Font dels Quatre Rius de Bernini.
  1. Barroc. Arquitectura: Plaça de Sant Pere de Bernini. Escultura: Èxtasi de Santa Teresa i Font dels Quatre Rius de Bernini. Roma
  1. Barroc. Característiques de l’escultura barroca espanyola. Pas processional de Gregorio Fernández. Característiques del barroc francès. Arquitectura: Versailles.
  1. Barroc. Característiques i temàtiques pictòriques. Pintura: Conversió de Sant Pau de Caravaggio i Lliçó d’anatomia del Dr. Nicolaes Tulp de Rembrandt
  1. Sortida al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Sales de Renaixement i Barroc.
  1. Neoclassicisme. Característiques. Arquitectura: arc del triomf de la Place de l’Étoile de Chalgrin i Raymond i Museu del Prado de Juan de Villanueva. Arquitectura revolucionària i les salines de Chaux de Nicolas Ledoux.
  2. Neoclassicisme. Escultura: Paolina Borghese i Monument funerari a Maria Cristina d’Àustria d’Antonio Cánova Pintura: La mort de Sèneca i La coronació de Napoleó de Jacques-Louis David.
  3. París. Goya.
  1. Conclusions. Altres historicismes arquitectònics. Renaixement i barroc en la història de l’art. Resolució de dubtes.
Bibliografia
  • BAUER, Hermann. PRATER, Andreas. Barroco. Köln, Taschen, 2006.
  • BORRAS, G.M., y FATAS, G. Diccionario de términos de Arte y elementos de arqueología, heráldica y numismática. Madrid, Alianza, 1988.
  • HONOUR, Hugh. Neoclasicismo. Madrid, Xarait, 1982.
  • TAPIÉ, Victor L. Barroco y clasicismo. Madrid, Cátedra, 1984.
  • WITTKOWER, Rudolf i Margot. Nacidos bajo el signo de Saturno. Genio y temperamento de los artistas desde la Antigüedad hasta la Revolución Francesa. Madrid, Cátedra, 1988.
  • WUNDRAM, Manfred. Renacimiento. Köln, Taschen, 2006.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dijous  de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 15, 22, 29
Octubre: 6, 13, 20, 27
Novembre: 3, 10, 17, 24
Desembre: 1, 15
Gener: 12, 19

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Castellà

Ponent:

Anabel López professora-tutora UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

La II República i la Guerra Civil

La II República i la Guerra Civil

La II República i la Guerra Civil

Qui no ha escoltat històries sobre els temps de la República i la Guerra Civil?, qui no té una història familiar relacionada amb aquests anys? Qui no ha escoltat encesos debats sobre uns anys llunyans però encara ben presents a la nostra societat? En aquest curs de manera amena i divulgativa intentarem donar resposta a les nombroses preguntes que els anys 1931-1939 ens poden suscitar: va poder guanyar la guerra la República?, com s’articulà l’autonomia catalana durant aquells anys?, com era la vida a la rereguarda catalana durant  el conflicte?, proclamà Companys la independència el 6 d’octubre de 1934?, quina fou la importància de la intervenció estrangera?…, i tantes altres. Igualment es tindrà la voluntat d’endreçar els coneixements al respecte, enriquir-los i suscitar l’interès pel tema, com a preludi a futures lectures o ampliació de coneixements.

PROGRAMA
  1.  Introducció. El fracàs i enfonsament de la monarquia borbònica (1930-1931).
  2. La proclamació de la II República i el Bienni Reformista. L’autonomia catalana (1931-1933)
  3. El Bienni radical-cedista. La crisi d’octubre de 1934 (1933-1936)
  4. El Front Popular. La preparació del cop militar (febrer/juliol – 1936)
  5. Del cop d’Estat fracassat a la Guerra Civil. La delimitació dels fronts.  Les violències de rereguarda i els mecanismes repressius. La guerra de columnes
  6. Guerra total: evolució dels fronts militars. De l’ordre revolucionari a l’ordre legal: la República en guerra. Militars, tradicionalistes, feixistes: el naixement del Nou Estat. 
  7. La internacionalització del conflicte. Cultura de guerra. Sindicalització i militarització.
  8. Fi de la guerra, exili, derrota republicana.

 

 

Bibliografia

ÁLVAREZ JUNCO, J. y SHUBERT, A (2018)., Nueva Historia de la España Contemporánea  (1808-2018), Barcelona, Galaxia Gutenberg.

AVILÉS, J. et. al. (2002): Historia política de España 1875-1939, Madrid, Istmo.

BAHAMONDE, A. (coord.); Carasa, P.; Martínez, J.A.; i Pizarroso, A. (2000): Historia de España. Siglo XX, 1875-1939, Madrid, Cátedra.

BALLESTER, D. (1996): Marginalitats i hegemonies: L’UGT de Catalunya (1888-1936), Barcelona, Columna.

BALLESTER, D. (1998): Els anys de la guerra. La UGT de Catalunya (1936-1939),  Barcelona, Columna.

CASANOVA, J., GIL, C. (2010): Historia de España en el siglo XX, Madrid, Ariel.

CASANOVA, J. (1997): De la calle al frente. El anarcosindicalismo en España, 1931-  1939, Barcelona, Crítica.

CASANOVA, J. (2007): República y Guerra Civil, Barcelona/Madrid, Crítica/Marcial    Pons [Vol.  8 de la Historia de España, dirigida per J. Fontana i R. Villares]

CRUZ, R. (2006): En el nombre del pueblo. República, rebelión y guerra en la España de 1936, Madrid, Siglo XXI.

GALLEGO, F. (2014): El evangelio fascista. La formación de la cultura política del franquismo (1930-1950), Barcelona, Crítica, 2014

GIL PECHARROMÁN, J. (2006): LaSegunda República Española, Madrid, Biblioteca Nueva.

GONZÁLEZ CALLEJA, E., Cobo, F. et. at. (2015): La Segunda República Española,  Barcelona, Pasado & Presente.

GRAHAM, H. (2006) La República Española en Guerra (1936-1939), Barcelona, Debate.

JULIÁ, S. (1999), Víctimas de la Guerra Civil, Madrid, Temas de Hoy.

JULIÁ, S.(2004): Historias de las dos Españas, Madrid, Taurus, 2004.

LEDESMA, J.L., MUÑOZ, J., RODRIGO, J. (eds.) (2005): Culturas y políticas de la violencia. España siglo XX, Madrid, Siete Mares.

MARTÍN RAMOS, J.L. (2015): El Frente Popular. Victoria y derrota de la democracia en España, Barcelona, Pasado y Presente.

MARTÍN RAMOS, J.L. (2018): Guerra y revolución en Cataluña 1936-1939, Barcelona, Crítica. 

MORENTE, F. (ed.) (2012), España en la crisis de entreguerras. República, fascismo y Guerra Civil, Madrid, Los Libros de la Catarata.

NÚÑEZ SEIXAS, X.M. (2006): ¡Fuera el invasor! Nacionalismos y movilización bélica durante la guerra civil española (1936-1939), Madrid, Marcial Pons.

PÉREZ LEDESMA, M. (dir.) (2007), De súbditos a ciudadanos. Una historia de la ciudadanía en España, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales. 

PRESTON, P. (1994): Franco, “Caudillo de España”, Barcelona, Grijalbo Mondadori.

PRESTON, P. (2001[1994]): La destrucción de la democracia en España: reforma, reacción y revolución en la Segunda República, Barcelona, Grijalbo.

PRESTON, P. (2006), La Guerra Civil Espanyola, Barcelona, Base.

PRESTON, P. (2019), Un pueblo traicionado. España de 1876 a nuestros días. Corrupción, incom-petencia política y división social, Barcelona, Debate.

RODRIGO, J. (2008): Hasta la raíz. Violencia durante la guerra civil y el franquismo,    Madrid, Alianza.

RODRIGO, J. (ed.) (2009): Retaguardia y cultura de guerra, 1936-39Ayer, 76.

TERMES, J. (1987), De la Revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939), Història de Catalunya, vol. VI, Barcelona, Edicions 62.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dijous de 09:00 a 11:00 hores

Calendari:

Setembre: 22, 29
Octubre: 6, 13, 20, 27
Novembre: 3, 10, 17, 24
Desembre: 1, 15
Gener: 12, 19, 26

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Castellà

Ponent:

David Ballester professor-tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Los misterios del cerebro

Los misterios del cerebro

Los misterios del cerebro

La relació entre cervell[1] i conducta és una de les qüestions filosòfiques més importants que s’han plantejat al voltant d’adquisició del coneixement humà, de fet és un dels reptes de major dificultat i transcendència. Com és possible que d’un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats electrofisiològiques i immerses en complexos processos de comunicació química pugui  emergir una conducta, un procés cognitiu o un estat mental?

Avui sabem que el sistema nerviós controla i regula la majoria de les activitats de l’organisme. Diferents tipus de receptors sensorials distribuïts pel nostre cos capten la informació del nostre entorn. Aquests receptors recullen i envien la informació perquè sigui processada i integrada pel nostre sistema nerviós central. De la mateixa manera, constantment s’estan posant en marxa els meticulosos plans motors que es desenvolupen en el nostre cervell i que finalment porten a la coordinació de diversos grups musculars per fer possible un determinat moviment. L’encèfal rep, integra, processa la informació i envia diferents senyals per regular múltiples funcions en l’organisme, des de la posada en marxa de la pròpia conducta fins a la regulació de diferents mecanismes homeostàtics i dels sistemes endocrí i immunològic. El sistema nerviós no només estableix un nexe d’unió entre la informació provinent del nostre entorn i la resposta que el nostre organisme realitza per adequar-se a les demandes canviants de l’entorn, sinó que ens converteix en el que som, està al darrera de les nostres emocions i de capacitats tan humanes com les emocions: la presa de decisions, els mecanismes d’aprenentatge i  memòria o la consciència de qui som.

El curs centra el seu interès inicial en estudiar com el sistema nerviós humà regula la conducta entesa en un sentit ampli. Serà un viatge de llarg recorregut per endinsar-nos en el funcionament del sistema nerviós per intentar entendre els misteris que amaga. Concretament, el curs proporcionarà els elements clau i la perspectiva necessària per a que aquelles persones amb curiositat sobre el funcionament del cervell humà puguin reflexionar sobre com és possible que d’un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats i organitzades dins d’un teixit pugui sorgir una conducta, un procés cognitiu, un estat mental o, fins i tot, la pròpia consciència del què som.

Per participar en aquest curs no es demanen requisits d’una formació prèvia.

[1]     En anatomia, l’ús del terme cervell s’utilitza per designar al telencèfal. Malgrat això, degut a que en la literatura anglosaxona està àmpliament acceptada la utilització del terme Brain per referir-se a l’encèfal i degut a que la traducció d’aquest terme a la nostra llengua seria la de cervell, durant aquest curs utilitzarem els termes encèfal i cervell com a sinònims.

PROGRAMA
  1. Les papallones de l’ànima: un breu recorregut per l’organització del sistema nerviós.
  2. Com percebem el món?
  3. Dormir ens fa més intel·ligents?
  4. Nutrició i cervell.
  5. Plaer, sexe i neurones.
  6. Cervell emocional.
  7. El saber ocupa espai? Bases neurals de l’aprenentatge i la memòria.
  8. Com prenem les decisions?
  9. Què ens fa humans?
  10. Podem estudiar les bases neuronals de la consciència?
Bibliografia
  • CARLSON NR, BIRKETT MA. (2018). Fisiología de la conducta. Madrid: Prentice Hall.
  • DEL ABRIL A, AMBROSIO E, DE BLAS MR, CAMINERO A, DE PABLO JM & SANDOVAL (eds) (2017). Fundamentos Biológicos de la Conducta. Madrid: Sanz y Torres.
  • FELTEN DL, O’BANION MK, SUMMO MAIDA M. (2017). Atlas de neurociencia. Barcelona: Elsevier.
  • MORGADO, I. (2012). Cómo percibimos el mundo. Una exploración de la mente y los sentidos. Barcelona: editorial Ariel.
  • PUELLES L, MARTÍNEZ S, MARTINEZ M. (2008). Neuroanatomía. Madrid:
  • PURVES D, AUGUSTINE GJ, FITZPATRICK D, KATZ LC, LaMANTIA AS, McNAMARA (2018). Neuroscience. San Diego: OUP USA.
  • REDOLAR, D. (2019). Psicobiología. Madrid: Editorial Panamericana.
  • REDOLAR, D. (2022). Neurociencia cognitiva. Madrid: Editorial Panamericana.
  • VANDERAH TW, GOULD DJ. (2019). Nolte’s the human brain. Philadelphia: Elsevier.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dijous 

Grup 1 de 09:00 a 11:00 hores

Grup 2 de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 15, 22, 29
Octubre: 6, 13, 20, 27
Novembre: 3, 10, 17, 24
Desembre: 1, 15
Gener: 12, 19

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Castellà

Ponent:

Diego Redolar Ripoll professor-tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es

 

Teatre modern europeu sXVI – XVIII

Teatre modern europeu sXVI – XVIII

Teatre modern europeu sXVI – XVIII. Teoria i pràctica

En aquest curs farem un repàs a les principals figures i corrents teatrals dels segles XVI-XVIII a Europa, que constitueixen part essencial del recorregut intel·lectual de la història europea. Començarem, com no podia ser d’una altra manera, per Shakespeare com a punt d’inflexió que inaugura una tradició ininterrompuda fins a nosaltres. En paraules de Harold Bloom, assistirem a “la invenció de l’humà” duta a terme pel poeta anglès, en un context coral d’efervescència teatral com és l’època elisabetiana. Saltarem el canal de la mànega per a assistir a l’explosió extraordinària del teatre francès, amb la creació de la Comedie i el geni de Molière. Ens arribarem a la Itàlia del XVIII per a seguir els passos d’un altre geni de la comèdia, Goldoni; i veurem com, més al nord, el teatre interactuava amb els ideals il·lustrats i també romàntics del pensament alemany amb Lessing, Goethe o Schiller. A continuació tornarem enrere en el temps per a ressituar-nos de nou al segle de Shakespeare, però en una latitud més propera, i veurem com els dramaturgs espanyols trobaven camins creatius brillants amb la comèdia de Lope de Vega o la tragèdia filosòfica de Calderón. Finalment veurem com, malgral que els segles XVI-XVII són els de l’anomenada Decadència de la literatura catalana, algunes figures com Francesc Vicent Garcia-més conegut com el Rector de Vallfogona- o Joan Ramis, aconseguien fites importants en comèdia i tragèdia.

Aquest recorregut no serà merament teòric, sinó que llegirem i posarem en comú la lectura de diverses obres representatives. I, finalment, dedicarem les darreres sessions a posar veu a algunes escenes de les obres treballades, per tal de fer tot el recorregut teatral, des del context i el text de l’autor fins a l’articulació del personatge per part de l’actor; i és que la literatura dramàtica només es completa quan s’interpreta, amb cos i ànima, davant del públic.

PROGRAMA
  1. L’època elisabetiana. Un nou començament per al teatre
  2. Shakespeare. La invenció de l’humà. Lectura de Hamlet
  3. El teatre clàssic francès. De Corneille a Diderot
  4. Molière. La saviesa de la comèdia. Lectura d’El misantrop
  5. La commedia dell’arte a Itàlia i el teatre de Goldoni. Lectura de L’hostalera
  6. El classicisme alemany. Lessing, Goethe, Schiller. Lectura de Faust
  7. El Siglo de Oro espanyol. De Lope a Calderón. Lectura de La vida es sueño
  8. El teatre Català durant la Decadència. Francesc Vicent i Joan Ramis.
  9. Lectura dramatitzada de fragments escollits
Bibliografia

Les obres de Shakespeare, Molière, Goldoni i Calderón han estat objecte de nombroses traduccions i/o edicions monogràfiques. Els alumnes poden llegir les obres en qualsevol edició, tant en català com en castellà, segons la seva disponibilitat i preferència.

Pel què fa a bibliografia secundària, poden consultar-se les següents obres de referència:

ALLARDYCE, Nicoll: Historia del teatro mundial, Madrid: Aguilar, 1964.

PANDOLFI, Vito: Història del Teatre, Barcelona: Institut del Teatre, 1989.

PAVIS, Patrice: Diccionario de teatro. Dramaturgia, estética, semiologia, Barcelona: Paidós, 1984.

Hores lectives

30 hores

Dia i hores:

 Dimecres de 11:30 a 13:30 hores

Calendari:

Setembre: 14, 21, 28
Octubre: 5, 19, 26
Novembre: 2, 9, 16, 23, 30
Desembre: 14, 21
Gener: 11, 18

Lloc:

UNED Barcelona
Av. Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona

Idioma:

Català

Ponent:

Jordi Casasampera: professor-tutor UNED Sènior Barcelona

Inscripció:

Devolució de l’import de la inscripció: es farà la devolució de l’import per motius imputables al Consorci, per manca de matrícula, i per a qualsevol altra mena de devolució caldrà presentar la petició degudament justificada.

Per a més informació al centre:

UNED Barcelona
Avinguda Rio de Janeiro, 56-58
08016 – Barcelona
senior@barcelona.uned.es